Dios mio, ¿Que te hemos hecho?

A la vista d'aquest refrescant i reconstituent film, per cert francès, i ja se sap que les pel·lícules franceses estan de moda des de fa anys, perquè solen ser a Europa sinònim de bon cinema com en el món sol ser-ho el cinema argentí, l'iranià i el japonès d'última generació, un té clar el perquè amb aquesta fórmula la taquilla funciona tan bé.

Aquesta comèdia que en principi sembla banal però no té res de intranscendent ni supèrflua, ha revolucionat el panorama cinematogràfic francès i després del gran èxit de INTOCABLE (2011) ha batut tots els rècords al país veí.

Amb 12 milions d'espectadors i 105 milions de dòlars, ha arribat a Espanya amb força, i amb un plantejament més que correcte.

Una família catòlica com poques, que ha tingut 4 filles, tres s'han casat respectivament, amb un musulmà, un jueu i un xinès. 'Visca el racisme'. La quarta la "gran esperança" de tornar a "el correcte" amb qui es casarà? . No ho descobriré. Us ho deixo perquè ho endevineu. I si hagués cinquena filla, amb qui probablement es casaríaaaaaa ?????

La pel·lícula poc pretensiosa i amb l'única intenció de divertir, ho aconsegueix de principi a fi. Els llaços familiars, els vells valors catòlics i el racisme en dosis abundants de cullerades soperes, pul·lulen al llarg d'un film de durada alleniana. Amb mordacitat, sense escatologia ni paraules malsonants. Sense l'habitual grolleria americana per cert bastant descerebrada i amb dosis de progressió cap al final feliç previsible, innocu, emmidonat, però mai en dosis indigestes.

El general De Gaulle dóna la cara en tot moment davant Idi Amin, i al final sense necessitat que aparegui Sarkozy ni Bokassa, segellen la seva amistat.

La cinta ben explicada i amb un bon guió dins l'àmbit en que es mou, es fluida, avança sense preses però sense pauses i acaba arrodonint dins un marc intuít tot el que vol encerclar sense ànim d´enganyar. L´espectador es deixa portar cap un territori trillat però que ens ve de gust tornar a recorrer.

A qui li agradi, ho té ben fàcil. És el de sempre, que ja hem vist i que bé suposem tornarà a passar, bla,bla,bla.
Però el que no diran és que pel camí la companyia s´ha fet agradable i tot i que passejem sols no ens pendran en cap momet la bitlletera

Tolerància, cintura, capacitat de dribling i correcció política, per a aquesta comèdia que refresca, diverteix i no irrita, i encara que no arriba a un nivell de sapiència, brillantor o profunditat filosòfica es deixa veure i s'agraeix.

Sense estridències, ni efectes especials però amb molta urpa. Molt recomanable per aixecar l'ànim.Si us va agradar INTOCABLE, aquesta segur que també.

FRANÇA : 2.014 . 97 m.

6.5/10