O tots o ningú

Sorprèn la finezza dels membres del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña (amb ñ puig que depèn del Ministerio de Madrid) quan afirmen apreciar indicis d’un delicte de desobediència en l’actuació del president Mas desoint l’ordre del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta alternativa del 9N, i que aquests indicis foren els que justificaren la seva decisió del 22 de desembre d’admetre a tràmit les querelles i denuncies presentades amb aquell motiu.

I sorprèn pel que té de discriminatori enfront un acte que, pel que sembla, consideren tan greu. Que el poble català aconseguís, finalment, donar la seva opinió. Sense cap efecte posterior ni legal ni social. De forma lliure i pacífica. Amb l’ajut de voluntaris i en urnes de cartró. Tot fa pensar que el que molesta als denunciants i querellants –i als magistrats que semblen estar-hi en sintonia- és que el poble exercís el seu dret a opinar mitjançant un vot.

Perquè, de ser així, de ser tan greu, no s’acaba d’entendre que el mateix auto exculpi tant al conseller Homs com al conseller Espadaler, en contra del que pretenia la denuncia de Manos Limpias. Que digui que els Mossos d’Esquadra es van limitar a complir amb “els deures propis del seu càrrec”. Perquè -i aquí comencen les inevitables preguntes- el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau no estaven fent exactament el mateix? No estaven donant compliment a la voluntat majoritària del poble que els havia escollit? Aleshores, a què ve dir ara que amb la seva actuació “varen privar d’eficàcia” la suspensió cautelar ordenada pel Constitucional?

Més encara. El TSJC destaca que és públic i notori que el president Mas, de la mateixa manera que va acatar la primera suspensió, va convertir la consulta inicial en un procés participatiu del que desprès es va responsabilitzar públicament. I aquí sorgeixen noves preguntes. Si aquesta autoinculpació verbal del president davant dels mitjans de comunicació, serveix com a argument per tirar endavant aquest despropòsit, perquè no s’hi inclouen els membres de la mesa del Parlament que es van autoinculpar i els milers de ciutadans que van passar pels jutjats deixant-hi constància registral? D’on surt l’afirmació que fa l’auto que el president Mas va convertir la consulta inicial en un procés de participació ciutadana? Que jo sàpiga, aquesta és la tesi que sostenia Rajoy en contra de la del president català que afirmava que es tractava d’un procés alternatiu, sense valor legal i només amb la sana intenció de complir amb un compromís adquirit amb el poble de Catalunya. Quan es va debatre i decidir en el TSJC quina de les dues era la tesi correcta?

Una darrera observació. El TSJC acorda, com a mètode de treball, que les 7 querelles i les 25 denuncies presentades s’agrupin en un únic procediment. Curiosament el de la querella presentada per Manos Limpias. Associació que, pel que sembla no té els problemes d’honoraris d’advocats o costes que podrien fer desistir als denunciants o querellants individuals.

A la vista d’aquesta decisió del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña, tot sembla indicar que l’únic que es pretén és mantenir una querella oberta més, una nova brasa mínima, un enèsim front latent, que es pugui convertir, si les circumstàncies ho requereixen, en un incendi de repercussions més o menys mediàtiques i electorals.

I clar, de ser així, cau sobre la justícia del nostre país una nova llosa. Una nova ombra. Que no arriba a definir-se com a parcialitat, però que mostra una perillosa tendència a deixar-se influir per circumstàncies poc clares. Perquè, com explicar l’espasa de Damocles que penja sobre el jutge Santiago Vidal per haver reflexionat i escrit, en hores lliures, com hauria de ser la constitució d’una suposada Catalunya independent, mentre pel seu costat es passegen jutges i alts càrrecs de justícia que han format part d’òrgans o fundacions del PP on –dic jo que en el seu temps lliure- deuen haver expressat també les seves reflexions?

O com interpretar el sainet que vàrem viure al voltant de la figura del fiscal general de l’estat, el senyor Torres Dulce? Curiosament arran d’unes discrepàncies del TSJC (els fiscals per ser més precisos però al cap i a la fi, TSJC també) justament en contra de la imputació del president Mas que ara, els seus companys magistrats acaben de donar per bona en base a què els sembla apreciar indicis raonables de possibles accions constitutives de probables faltes o fins i tot delictes.

D’aquí que reclami, també en aquest costat dels litigis judicials, unanimitat. O tots consideren el 9N com un atemptat a la democràcia o ningú belluga un paper en contra d’ell. Seria el més lògic, no?

El que no pot ser és que, segons bufi el vent, avui toqui encausar i demà exculpar. Altrament, acabaré pensant que el pas de fiscal a magistrat, al marge de les oposicions corresponents, té altres requisits. Igual que el pas d’un jutjat a un altre o d’un organisme judicial a un altre. I que, per tant, quan convé, la senyora justícia s’aixeca una mica la bena dels ulls per prendre segons quina decisió.