Corazón de acero

Tercera guerra en quatre anys de Brad Pitt.Después de Guerra mundial Z i Malditos bastardos, ara aquesta en què Pitt també actua de coproductor.

Pel·lícula molt esperada, especialment publicitada a l'entrada dels cinemes amb cartells de grans dimensions, i sens dubte recomanable per als fans acèrrims de l'actor.

Una cosa diferent és la qualitat real de la cinta. Un film que vagi per davant té presència, solidesa i una aurea de gran producció. Pretensiosa i amb ínfules d'innegable ambició. A l'hora de la veritat però, la cosa es queda a mig camí i no acaba de quallar.

Per diverses raons. La primera és la seva excessiva durada, ja que si bé és cert que no cansa, excessives escenes es prolonguen en excés amb pseudoreflexiones que no aporten, que són excessivament trillades d'altres films i que constitueixen fet i fet una desfilada de tòpics i situacions estereotipades res del altre món.

En segon lloc, perquè centrar-ho tot a les aventures i desventures del tot impossibles del FURY nom del tanc on passa gairebé tot, i que dóna títol anglès al film, no només acaba convertint-se en claustrofòbic per als protagonistes sinó una mica repetitiu per a l'espectador, que pressuposa que va a trobar-se amb una pel·lícula de guerra, o el que és el mateix amb una cinta d'acció que fet i fet no deixa de tenir més aviat poca sense ser tampoc un film reflexiu com es pretén en alguns instants.

En tercer lloc perquè les escenes de transició per a la unió d'escenes d'acció, resulten en ocasions algunes d'elles no només innecessàries sinó ridícules, que un no sap molt bé a què ve en realitat a prendre en consideració seriosa alguna d'elles barreja de contextos bastant irreconciliables.

Al final de tot aquest entramat, un té la sensació d'haver degustat un producte que promet excessivament, que desperta expectatives però que s'acaben complint a mitges. que es genera una sensació de mitjana satisfacció, i que òbviament amb més sal i pebre s'hagués aconseguit un producte no ja només de més qualitat, sinó òbviament de major calat i profunditat millors registres i una sensació d'aventura i dramatisme pròpia de tota guerra i del qual la pel·lícula ens deixa bastant huérfanos.El entramat no funciona en realitat, no convenç ni com a pel·lícula de guerra, ni de bon tros com a reflexió filosòfica o humanista.

USA 2.014. 128 m