The imitation game

Segueixen arribant pel·lícules amb aroma a Globus d'Or i d'Oscars entre altres premis de menor calat. I és l'hora d'Alan Turing famós científic que va possibilitar descobrir codis secrets utilitzats per les tropes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial i en conseqüència, facilitar la victòria de les tropes aliades.

Lluny de premiar les gestes de Turing, a la hipocresia britànica regnant en aquell temps com ja va passar amb Oscar Wilde, no se li va ocórrer millor cosa que condemnar per la seva condició llavors penada d'homosexual. Només el pas del temps i concretament l'any 2.013, la reina Isabel II li "indultar" i li va restablir honors molts anys després de la seva prematura mort.

La pel·lícula narrada amb pulcritud extrema i en tot molt academicista recorre freqüentment als flash back i els flash forward per narrar les diverses situacions que fonamentalment més que una història de situacions de desxiframent, que n'hi ha, ens narra la peculiar idiosincràsia del protagonista en la seva vida de relació en col·lectivitat.

El film es deixa veure i entreté i de fet és una bona pel·lícula però excepte la magistral actuació del protagonista, a la pel·lícula li auguro (i a mi m'ha agradat) un daltabaix a la cita dels grans premis del proper mes de febrer a la cerimònia reina. Crec també que la magistral actuació de Benedict Cumberbatch es quedarà sense recompensa perquè serà Eddie Redmayne qui es durà l'estatueta per la Teoria del Todo amb Stephen Hawking en el rerefons. Però bé veurem que succeeix en la gran cita.

La pel·lícula aprofundeix poc en els secrets que veritablement interessen a l'espectador i molt més que un thriller és en realitat una pel·lícula introspectiva, en certa manera intimista sobre les interioritats amagades en ocasions d'un geni incomprès per desgràcia com succeeix en no poques ocasions.

La cinta és un revisionat de personatges per sobre de temàtiques, narrada amb pols ferm i com a homenatge a un gran figura contemporània que va possibilitar canviar el rumb del món. De recomanable visió, pot decebre una mica als que esperin veure una pel·lícula d'intriga política o simplement un thriller amb o sense trampes en el guió. Res més lluny.

Un bon producte, però que et deixa excessivament indiferent o fred. O, molt m'equivoco, o els passarà factura. Segueixo sense veure clar, quin Oscar es poden endur els productors a les seves vitrines dels vuit als quals aspiren. De moment en els Globus d'Or, ja se'n van anar de buit.

USA. 2.014. 114 m.