El gran Hotel Budapest

Encara que fa ja diversos mesos que es va estrenar comercialment en sales, ha tornat a la palestra i pot durar, amb l'impuls que suposa les seves nou nominacions als premis Oscar (ja va obtenir el Globus d'Or a la millor comèdia o musical). Difícil de veure com aquesta una pel·lícula tot i en papers curts de tants noms de renom i prestigi.

Una llista que sembla inacabable amb Ralph Fiennes com a gran mestre de cerimònies. La pel·li de Wes Anderson una mena de director com Woody Allen maleït, que agrada o repugna a parts iguals, constitueix més un divertiment que un film convencional a l'ús. Perquè si realment hi ha un film transgressor, i d'estètica mig surrealista mig knaif sens dubte és aquest .

El Gran Hotel Budapest, que va ser gran però que en el film no travessa en el període entre guerres el seu millor moment. Una història d'amor peculiar, una pintura de gran valor, i una herència discutida donen pas a aquesta proposta sumament estimulant, que t'agafa a la butaca durant gairebé cent minuts, sense treva, sense descans però curiosament on el que no preval és l'acció .

El misteri i aquesta aurèola de candidesa estranya, fascina a tot instant. Probablement entre la conservadora societat americana, no portarà el premi més gros, ni tan sols el segon premi, però amb un bon guió, vestuari, direcció artística, fotografía..no mereix sortir de buit.

Pel·lícula de difícil clasificació que no de difícil digestió però una pel·lícula que haurien de veure tots els aficionats de veritat al cinema, no només els de butaca de diumenge, o aquells que davant la manca d'una altra millor opció es deixen caure per una sala de cinema. Per que a aquests molt probablement no els agradarà quan en realitat constitueix una peça d'orfebreria que el temps fins i tot pot li faci més justícia com suecede succeir sovint en aquest tipus de produccions.

Sorpresa, fascinació, reflexió, humor, molt d'humor es donen la mà en aquesta pel·lícula la subtilesa i imaginació poden passar per alt davant l'evocació, intel·ligència i profunditat emocional. És en definitiva tot el que sembla i molt més del que parece. Exhuberancia, extravagància i molt cinema. Del de veritat.

USA. 2.014 . 99 m.
7/10