Nevades

Previsions imprevisibles

Eix. Neu a les vinyes

Eix. Neu a les vinyes

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

No és un oxímoron. És una realitat com una casa de pagès. Perquè la primera part del concepte, la previsió, depèn de la voluntat dels humans mentre que la segona, la incapacitat de ser predit, va lligada a la condició atzarosa, i aparentment capriciosa de la natura.

La nevada d’aquesta setmana darrera ens ho ha demostrat. La llicència poètica de Raimon acusant la pluja de no saber ploure, tants cops extrapolada a l’esmentada nevada del proppassat dimecres, posa en evidència aquesta contradicció. Passant la responsabilitat a uns elements naturals que, més per la nostra ignorància que per la seva volubilitat, aparenten un comportament erràtic i que, quan contradiu les nostres previsions, ens emprenya i deixa en evidència.

Havia de nevar? Probablement. Era previsible el fet? Segurament. Però era previsible que ho fes on ho va fer i amb la intensitat que ho va fer? Doncs, sincerament, no. O com a mínim no amb el grau de certesa que hauria justificat la posada en marxa d’unes mesures restrictives que podien resultar molestes pels ciutadans. O algú hauria acceptat de bon grat que el fessin quedar a casa tot i tenir uns encàrrecs urgents per fer?

Però ara, a la vista del que va passar, no ens estem de tirar pedres als responsables de no haver pres aquelles mesures. Com reconeix la saviesa popular, ara que li hem vist el cul, diem que es femella.

El fet és, però, que a aquestes pedres de ràbia que tirem els ciutadans contra les nostres institucions, s’hi afegeixen les pedres intencionades que els responsables dels fets es tiren entre ells. Territori dient que Interior no va fer les coses com calia i que va actuar amb retard. Interior replicant que Territori tampoc va fer la seva feina a l’hora de les previsions i que, per tant, ells no podien actuar correctament. Uns acusant als soldats del ministre Fernández Diaz de quedar-se al costat de l’estufa i els altres dient que els mossos tenen un rei al cos i no volen ser ajudats. Tot plegat, un espectacle lamentable que, a més, demostra molta voluntat de fer-se la guitza i poca de aprendre dels errors. Només cal anar a les hemeroteques i comprovar com els errors es repeteixen nevada a nevada i les solucions no avancen ni milloren. Això sí, un cop enllestida la corresponent picabaralla dialèctica, podem comprovar com, fent cas a Raimon, uns i altres tornen a la vella cançoneta de la pluja que no sap ploure. De la culpa d’una natura capriciosa i imprevisible.

Però aleshores és quan el ciutadà que té una mica més d’amplitud de mires del que ells voldrien, es comença a fer preguntes i a lligar caps amb altres situacions que pateix la pròpia societat. Perquè, a veure, si no som capaços d’entendre i predir un problema, potser el que cal, al marge dels necessaris mecanismes de detecció, és posar en marxa uns plans suficientment flexibles com per garantir, si no una resposta correcta, si una resposta raonablement ràpida. Si no som capaços de detectar amb precisió el procés de caiguda d’un dels nostres adolescents cap a l’anorèxia o la radicalització, com a mínim, hem d’encarar uns plans d’informació i formació que orientin als pares i parents en la detecció i actuació més adient, relativitzant els protocols automatitzats que tranquil·litzen als responsables polítics però deixen indefensos als ciutadans. Podem tenir les millors màquines llevaneus però si els ciutadans abandonen els vehicles al mig de la carretera, no serveixen per res. Podem fer totes les previsions que vulguem, però no serviran de res si els ciutadans no agafem consciència de les interferències que podem generar amb els nostres comportaments irresponsables i seguim reclamant més els nostres drets que assumint les nostres responsabilitats.

Però no m’interpreteu malament, si us plau, no estic exonerant als nostres responsables polítics.Tot al contrari. Estic dient que potser farien millor feina si dediquessin una part dels seus esforços a resoldre les previsions que son, a més, previsibles. Perquè, cal recordar que mentre es planifica l’actuació en cas de nevada, es deixa passar el temps per la tants cops promesa llei electoral? O que mentre valorem si els mossos van ser prou eficients i les previsions prou fiables, hem de córrer a preparar i crear unes estructures d’estat que fa trenta anys que es podien haver començat a crear? No valdria la pena, a més d’esforçar-nos, de fer-ho en allò que ens pot donar bons resultats?

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local