The Interview

I aquest és el cas d'aquesta pel·liculeta per dir-ne d'alguna manera, en la qual Sony Pictures va rebre amenaces suposadament del govern dictatorial de Corea del Nord per la temàtica i tractament rebuts en el film la qual cosa jo dubto.

Al final la van estrenar els americans, i veurem que passa a taquilla.

La pel·lícula, una descerebrada farsa amb tots els pitjors tòpics del gènere de la comèdia, proposa que un famós presentador d'una cadena de televisió sensacionalista i el seu productor, amb motiu de l'entrevista que realitzaran al país asiàtic al líder coreà KIM JONG-UN, admirador aquest de la cadena groga en què treballen els anteriors, serveixi alhora per deixar-lo fora de la circulació amb un descans etern.

Amb un guió gairebé inexistent i recordant les pitjors pel·lícules histriòniques que no són poques de Jim Carrey, el nus central del projecte no és altra cosa que un sense sentit de situacions a qual més vergonyosos, ridícules i barroeres.

Amb alguns excessos sexistes, i tot tipus de xacres socials i cinematogràfiques, resulta estrany entendre quines motivacions poden conduir a plantejar uns arguments tan pobres i puerils per realitzar una pel·lícula.

Resulta fart sorprenent posats en la tasca, la imatge amable i benvolent amb el líder coreà, el qual planteja també el dubte del que en realitat es pretenia en l'instant de rodar aquest proyecte.Crítica o enaltiment.

La qualitat de l'argumentació aquesta sota mínims i la qualitat cinematogràfica per descomptat a la nevera. Ni tan sols el inaudit i grotesc del film condueix al riure o el somriure sinó més aviat a una reflexió del que lamentable i injust que pot resultar que algú pagui una entrada per veure aquest monstre en forma de pel·lícula, sense mica de gràcia ni de mordacitat. Pitjor naufragi que el Costa Concordia.

Recorda en certa manera a un altre nyap descomunal aquest també amb Carrey pel mig, com el Dos tontos aun mas tontos de recent i afortunada desaparició en cinemes on s'ofèn en aquesta encara més si cap a la intel·ligència de l'espectador.

Entenc l'enuig del govern coreà, tot i presumeixo no ha de ser pel que es diu o s'escenifica, sinó per la magnificència d'aquest aparatós disbarat i l'atac que això significa, no al seu lider, ni a un poble sinó a la cultura cinematogràfica mundial .

Gran canditata sens dubte  serà als propers premis Razzis  a la pitjor pel.lícula de l´any.

USA. 109 m.
2/10