Whiplash

Guanyadora i Premi del Públic en el passat festival Sundance 2014, i amb cinc nominacions als premis Oscar, constitueix per a mi que he vist ja la totalitat de pel·lícules que opten a l'Oscar en la vessant de millor pel·lícula de parla anglesa, la millor sens dubte de totes elles. Sí. Repeteixo, la millor de totes elles.

Òbviament no desconec que no figura en cap de les travesses guanyadores, però aquesta meravella premiada al festival que promou Roberd Redford constitueix no ja un mà a mà actoral entre els dos principals intèrprets del film, sinó un viatge autèntic a l'infern a la recerca de l'èxit a qualsevol preu i amb això les moltes coses que queden mentres en el camí, en el tinter, al calaix dels somnis i tot a costa de sacrificar tot vestigi de vida humana. Moltes d'elles fins i tot de molt més valor i importància al propi èxit i al reconeixement personal.

JK Simmons, està excepcional. Majúscul, sublim, en el paper del professor-director de l'orquestra i el seu Oscar al millor intèrpret secundari, excepte sorpresa estratosfèrica està garantit,.

Whiplash títol d'una peça musical interpretada en aquest projecte, és una odissea malsana que ens manté inpertérrits a la butaca de principi a fi, que ens submergeix en aquesta epopeia, aunténtica guerra de contrastos personals i on sense disparar una sola bala, mai amb una simple bateria orquestral s'ha pogut iniciar i mantenir una guerra increïblement cruenta entre uns personatges àvids per la paranoia del encimbellament disposats a tot per això, on els mitjans justifiquen la fi, i consagrats a que el món giri sempre al seu voltant sense que el que a això escapa tingui la més mínima significació.

En poques ocasions, l'amor a la música i a uns personatges es donen cita per igual en una pel·lícula de soterrades passions, de frustracions, on un aspirant a bateria de prestigi intentar assolir la fama per sadollar no ja només el seu ego, sinó per posar remei al fracàs d'un pare escriptor que plana al llarg del film, i on un professor al qual s'enfronta, el seu mentor, frega i s'extralimita els límits no ja només de la realitat sinó del decòrum acadèmic,i quines  formes són o no admissibles en impartir una disciplina acadèmica.

JK Simmons,es el sargent negre d'Oficial i Caballero, el Sergent de Ferro de Clint Eastwood, però al seu torn és algú com aquells capaç d'admirar i reconèixer les virtuts i misèries humanes per que en el fons aquells als quals es crucifica i dilapida no són sinó el fidel reflex d'un mirall propi, l'altra cara de la mateixa moneda.

Whiplash, excel·lent pel·lícula, no es durà amb tota probabilitat el gran premi a la millor pel·lícula però per a mi sens dubte ja és com menys la guanyadora moral d'aquest certamen.

Em queda ja solament, El Franctirador i Selma per comentar, (premis Oscar a la millor pel·lícula de parla anglesa) i això serà molt aviat.

USA 2.104 .103 m.
8/10