Ida, de Pawel Pawlikowski

Estrenada comercialment en cinemes fa uns mesos, ha arribat a la cartellera per a la seva reestrena, la passada setmana de nou a Vilanova i la Geltrú.

I ho fa molt oportunament. Aquesta petita peça polonesa d'orfebreria ha guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. I ho ha fet molt merescudament.

Una delícia per als coneixedors, una obra singular en aquests dies, que ha trobat un nínxol a nivell internacional entre els que tenen gustos refinados.

Una odissea, un autèntic pelegrinatge d'una novícia per la vida a la recerca de la seva història familiar i de Polònia de postguerra mundial.

Filmada amb una extraordinària, penetrant i commovedora fotografia en blanc i negre, la pel·lícula ens submergeix en les profunditats més recóndidas de l'ànima humana i d'aquell tràfec que de vegades és necessari transitar per obtenir una veritat que se'ns oculta o desconeixem.

Amb unes interpretacions magnífiques i intel·ligents en una producte en què no sobra ni falta cap pla, hi ha un balanceig constant entre la fe i el materialisme, resolt amb elegància, intel·ligència i versemblança.

Una d'aquelles sorpreses en definitiva que la cartellera de tant en tant ens aporta, que en ocasions, moltes, passen desapercebudes, i que per sort com en el present cas, i en virtut d'alguns preuats guardons, (Varsòvia, Londres, Gijón, Oscar ...) el temps li fa i li farà justícia en el futur. Cinema per veure, paladejar i assaborir, sense presses però sense pausas.Vuitanta minuts de gran cinema.

D'imprescindible visió per a tots aquells aficionats al cinema que fugin de la comercialitat d'un cinema que omple surts amb autèntiques pel·lícules buides de qualsevol contingut i dignitat.

IDA.
POLONIA 2.013 . 80 m.
7/10