La conspiración de noviembre

Recordo el ja vell thriller del director australià Roger Donaldson, quan amb No hay salida, fa ja gairebé vint anys d'aixó, ens va mantenir agafats a la butaca un parell d'hores en una pel·lícula certament previsible però amb bones dosis d'intriga.

Amb La conspiración de noviembre, Donaldson posa en escena dos ex James Bond, com Pierce Brosnan i l'escultural Olga Kyrilenko, sens dubte el millor d'aquesta pel·liculeta d'espies a la manera antiga.

Un film amb antics paràmetres en la seva estructura però amb tota la tecnologia informàtica imperant a dia d'avui, i on la primera hora es veu amb cert gust però va decaient i es desinfla en la seva part final amb un acabat poc polit, vast i amb aroma a telefilm de sobretaula bastant ranci.

Brosnan com també li passa a Harrison Ford, amb 61 i 66 anys respectivament, ja no estan per a certs trots, sobretot pel·lícules d'acció, on ja els grinyolen certs engranatges i encara han de tenir agulletes.

Pero ja se sap que en això de les edats, el cinema americà mai sol encertar perquè atorga papers de joves actors ja entrats en anys i carns, i papers de pares i fills a actors de la mateixa edat. 

Lluny ja la Guerra freda, ara russos i txetxens són els que desfilen en pantalla, per a una trama en ocasions en la segona meitat de la pel·lícula una mica confusa i amb tendència a la facilitat i excessivament trillat en la part final del projecte.

Un policíac entretingut, enconsertat en vells artificis d'aquest tipus de cinema dels anys 70, però amb dosis de química acceptable en la parella protagonista tot i la edat molt dispar i lo forçat d'algunes escenes.

Recomanable, per als amants de pel·liculetes de guàrdies i lladres amb poques pretensions. No farà història i dubto la recordeu quinze dies deprés de veure-la .

USA 2.014
108 m.
5/10