8 apellidos catalanes

Diuen que segones parts mai van ser bones.

S'esperava després del descomunal èxit de 8 cognoms bascos, aquesta seqüela amb accent català per veure fins a quin punt el mimetisme i la inèrcia servien de empenteta per llançar bons dividends a taquilla.

Però el veritablement cert, és que aquest projecte amb ínfules de catalanisme independentista, queda en ben poca cosa. Molt justeta aquesta pel.liculeta.

Excepte Karra Elejalde i els amics sevillans del protagonista que tenen fonamentalment el primer, un nivell interpretatiu alt i inspirat, els restants protagonistes són una fotocòpia certament grotesca de diversos tics i cliches de la més barroera faràndula de comedieta de baix calat espanyol al us. Ni Machi ni Berto Romero entre la indeterminació, la superficialitat i la bobaliconeria estan tampoc masa inspirats.

Es d´agraïr també els moments inicials de Rosa Maria Sardà molt en el seu estil que arrenquen algunes rialles al respectable però en general la cinta es dilueix en el poc que ja és, com un terrò de sucre entre tant tòpic i situació trillada i absurda.

Realment resulta una vegada més curiós que algú que ha demostrat certa inspiració i caràcter en el primer lliurament, s'enfonsi davant de tanta bestiesa i estupidesa amb poca gràcia, poc ritme, poca espurna i poca en definitiva situació d'embolic. Una vulgaritat amb poques rialles.

En ocasions fins i tot la pel·lícula avança amb desgana i si bé és cert que els 20-25 minuts inicials tenim la sensació que anem a passar una estona amb un bon entreteniment, el naufragi es va acreixent a passos de gegant.

És d'esperar en conseqüència, que a algú no se li acudeixi fer un recorregut per diverses comunitats autònomes. Si no vaig malament, hi ha 17, però tampoc cal esgotar la quota. Senzillament, amb bascos i catalans, potser les dues autonomies més riques en tot sentit del territori nacional, és suficient. O renoven el mobiliari, el mostrari i la rebotiga, o per descomptat, no ens agradaria en aquest nivell, veure ni cognoms murcians, ni gallecs, ni extremenys per posar només un exemple il·lustratiu.

Esgotat el pot de les més fines essències, passem pàgina i anem per alguna cosa més edificant.

En qualsevol cas visca Catalunya, independent o no, la Guàrdia Civil i "els Mossos de l'Esquadra". I recordeu que l'Oriol (Dani Rovira) a la pel·li és de Vilanova i la Geltrú, que com Landa a "Por fin solos" també anomenava Vilanova i la Geltrú.

La Neus Lloveres que li envii una panera per Nadal. El xicot s´ho mereix.

ESPAÑA 2.015
99 m.
5/10