-
El blog de Teresa Costa-Gramunt
-
Teresa Costa-Gramunt
- Vilanova i la Geltrú
- 24-10-2017 20:41
Coberta de 'Ranxos i ranxaires'. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Deia l’escriptor Josep Pla, aquell gran observador, que la cuina responia al paisatge. Cert: elements del paisatge són en cada plat perquè és de la natura d’on provenen els aliments més o menys condimentats des que els nostres avantpassats més antics van descobrir el foc.
Aquesta premissa dels elements del paisatge, en aquest cas els tresors de la mar al plat, es compleix fidelment a Ranxos i Ranxaires. La Vilanova i la Geltrú de Mar –de la via per avall-, un llibre de cuina marinera que signen com a recopiladors de les receptes, però també de les anècdotes incorporades al relat, Antoni Miquel Cerveró, Ferran Ferrer Margalet i Josep Gámez i Font. Aquest llibre, que no hauria de faltar a cap casa de Vilanova i la Geltrú, i més enllà pel seu enorme atractiu, ha estat publicat per la nostra editorial, la vilanovina El Cep i la Nansa Edicions. Aquesta edició, que ja va per la segona, de Ranxos i Ranxaires, s’acompanya de les fotografies, sempre esplèndides, de Rosa Farriol.
Els llibres de cuina, les publicacions sobre gastronomies diverses, són un gènere en ell mateix. I tot i que les receptes tenen la seva pauta, els llibres de cuina poden ser tan originals com ho és l’expressió genuïna dels seus autors, en aquest cas els ranxaires i les ranxaires, amb els seus noms i cognoms, gent de mar i de la platja de Vilanova i la Geltrú, que en aquest llibre apareixen amb les seves històries personals que fan de tan bon llegir.
Sigui com sigui, amb les receptes dels ranxos que cadascú fa a la seva manera i que posats en una recepta inviten a fer-la cadascú al seu gust, o segons els fruits de la mar que es tenen a mà, la pesca és així, els lectors i lectores podem endinsar-nos en un mode de vida que té les seves peculiaritats. Una veritable descoberta per a qui no en sàpiga res. I un recordatori entranyable per aquells que tenen o han tingut en les seves famílies algun avi pescador, o una àvia sargidora de xarxes o venedora de peix, ara que la pesca s’ha modernitzat, però que no ha perdut ni una engruna de l’esperit que ha animat la gent de mar de totes les èpoques. En aquest sentit, en aquest llibre s’hi poden trobar les Evocacions, una sèrie d’entrevistes a vilanovins i vilanovines amb arrels a Baix a Mar.
A continuació, en aquest llibre atípic trobem Metàfores vilanovines de Baix a Mar, de Ton Sanabra Illa, que s’acompanya d’una presentació d’aquest autor a càrrec de Francesc Pasqual i Moster, i Records en blanc i negre, d’Antoni Mestres Piñol, que clou aquest singular llibre de gastronomia marinera presentat per Jaume Carnicer i Mas, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú.
Ranxos i ranxaires, un llibre coral, com hem vist, és un llibre que obra la gana. Gana de gaudir d’unes menges que en la seva senzillesa són tan gustoses i exquisides. I gana de saber d’una vida vora mar no pas per contemplar-la, o no només, sinó per aprendre els seus secrets i que la gent de mar sap con ningú. I això amb el seu llenguatge específic, amb metàfores tan acolorides com els peixos que donen substància proteínica a uns plats que només de pensar-hi ja conviden a seure a taula per assaborir-los amb l’amor i respecte que mereixen.
La cuina, que és un art, és també un vehicle de socialització, una invitació a una eucaristia laica feta de fraternitat i d’aquell humor tan murri, amb paraules que s’han d’entendre, mots que componen un codi de comunicació que eixampla el vocabulari corrent. Ara mateix, i davant la situació que vivim a Catalunya, algú podrà dir d’alguns que fan el capità Aranya. I en què consisteix, fer el capità Aranya? Tal com podem llegir en el vocabulari metafòric recopilat per Ton Sanabra Illa, vol dir: Embarcar la tripulació i romandre hom a terra. / Posar els altres en un determinat problema i quedar-ne al marge. M’atenc a la segona accepció de la metàfora, i qui vulgui entendre que entengui, com ens diria un d’aquests bons ranxaires, tot picant-nos l’ullet i dibuixant un gran somriure al rostre.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!