Calculadora o cervell?

Bon titular el del diari de Mallorca: “Espanya és l’únic país d’Europa on encara s’ensenya a fer divisions de dues xifres”. Caram! Així els altres ja no ho ensenyen? Doncs no. I tampoc els va tan malament, la veritat.

Fa gairebé vint anys, em vaig veure en l’obligació (per càrrec, no per vocació) de recordar-li a una companya de primària que l’algoritme de l’arrel quadrada no formava part dels continguts del curs. La pobra es va indignar, no tant amb mi com amb el canvi. Li semblava una rebaixa en els continguts inadmissible, una manera de facilitar excessivament els estudis; com va dir ella –aproximadament- semblava que volíem fer-los estúpids i ignorants. Òbviament no es tractava d’això, sinó d’una necessitat de la qual se’n parla tot sovint: la revisió crítica dels currículums, o sigui, replantejar-nos l’eficàcia i l’adequació dels continguts, d’allò que ensenyem en cada moment. Una arrel quadrada és una operació aritmètica feixuga. El que és interessant és saber el seu significat i utilitzar-la com a eina quan convingui. La calculadora ja farà la feina bruta. Amb les divisions passa una mica el mateix. Potser ha arribat el moment de posar-ho en crisi, però no per convertir els alumnes en menys espavilats sinó, ben al contrari, per incidir més en els aspectes de raonament i d’ús del llenguatge matemàtic.

Ho discutíem fa temps amb la mare d’un alumne. “Per què encara ensenyeu les taules de multiplicar? –em deia- Jo no me les he sabut mai.” I això t’ho diu una arquitecta a qui, evidentment no se li esfondren les teulades ni li cauen les façanes. Bé, potser tenia raó, tot i que a mi ara em sembla excessiu posar les taules en dubte –serà que m’estic fent gran-. Ara bé, hi ha una paradoxa important que els mestres de primària i els pares dels alumnes haurien de tenir present. Després d’esforçar-nos en fer operacions i més operacions -quaderns de sumes, de restes, de multiplicacions i divisions, deures i fitxes, me n’emporto quatre, baixo el zero, calla que m’he passat-, arriba el dia que un professor de secundària els dona la calculadora. I si s’apunten a fer una enginyeria us asseguro que la farà amb calculadora. I si, posats a l’extrem, fa la carrera de ciències exactes, tinc la sensació que calcular molt bé una divisió o una arrel quadrada no el farà millor matemàtic. Tot el que els demanarà la vida no és precisió en els algoritmes, és una altra cosa.

Us posaré un altre exemple, aquest d’ara mateix. El company de matemàtiques de 1r d’ESO rep un correu electrònic d’una família que diu, més o menys: “estem alarmats pels últims resultats del nostre fill. La seva psicòloga proposa una adaptació metodològica per la qual pogués fer els exàmens amb calculadora”. La resposta em sembla il·lustrativa i alhora demolidora: “Efectivament el 0,9 de l’últim examen no es esperançador però aquest resultat no és degut a un problema de rapidesa amb el càlcul mecànic de les operacions sinó amb el plantejament incorrecte de la regla de 3. Aquells alumnes que han plantejat el problema correctament i errat el càlcul se’ls hi considera el 75% del problema bé.  Addicionalment els exàmens estan pensats per a poder fer els càlculs usant la factorització d’enters (primer trimestre)  o com a molt dividint per 100 o 1000, només movent la coma decimal. Tots els problemes es poden deixar en forma de fraccions i són valorats correctament.”

Va d’això. I ho lamento pels centenars d’hores que es dediquen a les tasques mecàniques.