Mestres a secundària

El departament d’Ensenyament ha anunciat per al proper curs la incorporació de mestres de primària per a exercir a la secundària. La mesura seria efectiva per a les matèries de matemàtiques, català i castellà del primer cicle de l’ESO. En el mateix sentit, s’aprovava fa pocs dies que es pogués exercir com a professor sense el màster obligatori. Sembla prou evident que per a la Generalitat hi ha una manca de personal que s’ha de cobrir com sigui. Ràpidament, el sindicat de professors de secundària ha presentat un recurs contenciós administratiu contra aquestes resolucions ja que vulneren les lleis vigents i atempten contra el principi constitucional del mèrit i capacitat. En el rerefons, hi ha el fet que aproximadament un miler de professors interins i en pràctiques podrien veure’s perjudicats per aquesta mesura. No ens informa, però, de les especialitats d’aquests interins. Pot ser que hi hagi excedent de biòlegs i historiadors i, en canvi, manca de filòlegs. No tinc les dades, però tenint en compte quants estudiants universitaris trien filologia catalana, aquest moment havia d’arribar. Si no fos així, algú ens hauria d’explicar les motivacions del govern; a l’acusació del sindicat li falta el mòbil.

Posats a habilitar especialitats en l’ensenyament, hem de recordar que ja fa anys es va aprovar –per a les escoles concertades i privades- que poguessin donar classes de català els titulats d’altres matèries de lletres que estiguessin en possessió del nivell D de català. Ja es veia que la universitat no nodria suficientment el mercat de filòlegs i el departament se’ls va reservar per a l’escola pública. No sembla que això hagi generat cap daltabaix.

Encara més, quan la LOGSE va entrar en vigor, cap a l’any 93, i es va substituir l’EGB per l’actual Primària i ESO, les autoritats es van trobar un nombre de professors treballant als cursos de 7è i 8è que es convertien en 1r i 2n de secundària. Lògicament no tenien la titulació exigida, però es va obviar aquest “marró” i es va habilitar tothom qui pogués acreditar una certa antiguitat. En canvi, els professors acabats de sortir de l’escola de magisteri amb una especialitat per als cursos finals de l’EGB –llavors existien- no van poder exercir mai d’allò que havien estudiat. La formació no va ser tan important com les qüestions laborals.

Insisteixo, ens falten dades per decidir-nos en favor dels uns o dels altres, però el que han expressat els responsables d’Ensenyament sembla de sentit comú: “La prioritat és que els alumnes tinguin professors”. Ara bé, seran tan desastrosos aquests mestres de primària donant classes a primer d’ESO? Patiran gaire els nois que tinguin un professor sense el màster? La veritat, jo sóc dels qui opinen que si bé la formació és fonamental, les ganes, la voluntat, l’entesa i la cohesió d’un claustre de professors són molt més decisives. A més, en els primers cursos de la secundària, quan la complexitat de les matèries encara és relativament baixa, s’agraeixen perfils professionals més propers al del mestre de primària, menys centrats en els continguts i més en el seguiment personal.