Recuperem la setmana blanca

Abans no em mengin l’orella tots els suposats experts seriosos amb el tema de la racionalització del calendari escolar, amb el mantra de les “excessives” vacances d’estiu, deixeu-me dir que el calendari escolar del curs vinent desaprofita –altra vegada- una oportunitat de lluïment per a tots aquests racionalitzadors excelsos. Amb una Setmana Santa tardana, del tretze al vint-i-dos d’abril, hi havia una ocasió d’or per formular opcions de millora, per trencar amb les inèrcies de cada any.

Recordeu el febrer de 2011? La situació era semblant. Un segon trimestre llarguíssim que feia estremir els pedagogs amb fòbia a les rutines es va trencar pel mig amb unes vacances d’hivern: se’n va dir setmana blanca potser perquè en unes declaracions més aviat desafortunades el llavors conseller Ernest Maragall va afirmar que les famílies i els fills podien aprofitar per anar a esquiar a les estacions del Pirineu. Segurament per això algunes zones de Catalunya feien l’aturada l’última setmana de febrer i altres la primera de març, per no col·lapsar Baqueira. El conseller no va tenir present que una setmana esquiant al febrer era un luxe a l’abast de molt pocs. Potser hauria d’haver posat l’accent en les alternatives que es podien oferir des de l’escola més que no pas passar la pilota d’una forma burgesament grollera a les famílies.

La idea no va tenir continuïtat. Pedagògicament era impecable, però les eleccions van acabar amb l’experiment tripartit, va arribar el “govern dels millors” (fent etimologia inversa, d’això se’n diu aristocràcia, per cert) del president Artur Mas, i la consellera Irene Rigau va tornar als tres trimestres per evitar-se conflictes amb associacions de pares i professors. No sé si el gremi d’estacions d’esquí va protestar-ho gaire. Des de llavors, la setmana blanca ha estat oblidada com una excentricitat, la qual cosa, però, no ens ha evitat continuar escoltant la cançoneta dels qui sempre tenen alguna cosa a dir sobre el calendari escolar. Que si l’estiu, que si quina barra els professors, que si els períodes estan mal repartits… Alguna proposta? No, mai, cap. La crítica és fàcil. La reforma, en canvi, genera múltiples resistències i treu a la llum el tema sempre complicat de la conciliació familiar. Tocar el calendari escolar posa de manifest de manera grollera la funció fonamental de l’escola: la custòdia dels menors.

El cert és que, tot i que el calendari resulta inamovible, res no impedeix a les escoles organitzar-lo al seu gust. Tots aquells qui de debò creguin que un període lectiu de més de tres mesos ininterromputs és excessiu poden concentrar una setmana d’activitats més lleugeres, sortides, colònies o d’altres cap a finals de febrer. No cal que tot vingui dictaminat pel conseller de torn i, la veritat és que tampoc podem deixar els alumnes sense escola així com així. I si algú vol anar-se’n a fer un curset d’esquí, endavant! Segur que al Pirineu sereu molt ben rebuts!