Filek (el estafador que engañó a Franco)

Interessant llibre barreja entre novel·la i reportatge llarg sobre una estafa que es va produir en l’Espanya franquista. Possiblement una estafa durant el règim franquista no seria notícia perquè se’n van produir moltes i sonades, però la que s’explica i analitza en aquest llibre és una estafa en la que el mateix Franco en va ser protagonista per donar suport, almenys durant un temps, a l’estafador que va voler fer creure contra les base científiques que havia trobat una benzina que es fabricava amb aigua i això, naturalment suposaria una gran victòria pel l’autàrtic sistema franquista perquè s’estalviaria molts diners i obtindria un paper rellevant al món.

Ignacio Martínez de Pisón és escriptor i guionista espanyol nascut a Saragossa el 1960. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona. 

A més de conrear el relat i la novel·la, ha escrit guions cinematogràfics, i diverses de les seves obres de narrativa han estat adaptades al cinema. També ha fet adaptacions al teatre de les seves obres (El filo de unos ojos). Una de les seves novel·les més populars, Enterrar a los muertos, recrea un fet real esdevingut en la Guerra Civil, narrant les indagacions de l'escriptor nord-americà John Dos Passos després de la mort a càrrec de la intel·ligència soviètica del seu traductor i amic José Robles Pazos. Una altra de les seves novel·les, Carreteras secundarias, ha estat adaptada al cinema tant a Espanya, per Emilio Martínez Lázaro, com a França, per Manuel Poirier. 

Martínez de Pisón va signar el guió de la pel·lícula Las trece rosas, també dirigida per Martínez Lázaro. Les tretze roses està ambientada en el període immediatament posterior a la Guerra Civil, narrant el procés judicial i posterior execució d'un grup de noies acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (formació fundada per Santiago Carrillo uns anys abans per unir a les Joventuts del partit Comunista i del partit Socialista) i d'haver repartit propaganda subversiva al règim dirigit per Francisco Franco. Martínez de Pisón va ser nominat al premi Goya al Millor Guió Original per aquest treball. 

Escriu habitualment a la Vanguardia, al 2015 li va ser atorgat el Premi Nacional de Narrativa gràcies a la seva novel·la La buena reputación. I ara publica Filek que ha tingut un bon ressò entre la crítica.

No cal recordar la dictadura franquista on la persecució de qualsevol dissidència era una obvietat i la repressió qualsevol acció que posen en entredit la voluntat del dictador estava a l’orde del dia. Ja no diguem burlar-se o fer acudits sobre Franco, això era penat amb fortes multes i presó (ara sembla que segueix passant el mateix en la figura del rei). No obstant la història que ens explica Martínez de Pisón és la història d’una gran estafa que va involucrar al mateix Generalísimo.

Un personatge que es feia dir Albert Edward Wladimir Fülek Edler von Wittinghausen, conegut simplement com Filek, va aconseguir enganyar i fer creure al cabdill que havia obtingut un gran descobriment i situar-se almenys durant un temps sota la seva protecció.

Filek, segons les extenses investigacions que ha fet l’autor és  nascut en 1889 en l'imperi austrohongarès poc abans de la dissolució d'aquest, té una llarga història ja durant la segona república d’haver intentar ordir algunes estafes que li havien comportat empresonaments i tot i així va aconseguir convèncer a Franco que havia inventat un nou combustible per l’automoció tan potent com la gasolina però baratíssim, ja que estava fet a força d'aigua, si podia ser del riu Jarama millor, suc de plantes, hulla de les conques mineres asturianes i un ingredient secret que només ell coneixia. Si s’aconseguia fabricar en gran quantitats aquest nou producte Espanya es podria convertir en una potencia mundial en la fabricació de combustible, fet que li donaria reconeixement internacional posició que Franco volia i necessitava  sobretot des del final de la Segona Guerra Mundial i també podria significar una bona picossada de recursos econòmics.

Tot i com ja hem dit Filek tenia un llarg historial d’estafes, el protagonista es feia passar per militar, era un persona que parlava forces idiomes i com els bons estafadors sabia guanyar-se la confiança de molta gent, però també les sospites de moltes altres. Va anar de presó en presó però també va viure moments d’una certa transcendència pública amb un cert protagonisme a la premsa: "Dins de vuit mesos Espanya produirà tres milions de litres diaris", proclamaven els rotatius de l'època. "Espanya va a produir un tipus de gasolina sintètica. S'estalviaran 150 milions anuals en divises". Eren titulars habituals a l’època.

Ell acusava a les grans corporacions dels petroliers les campanyes contra les seves investigacions del productes la “Filekina” que revolucionaria el món dels combustibles per l’automoció.

El mateix Franco, segons s‘explica en la novel·la va donar crèdit a l’estafador dient a l’ambaixador espanyol a París que l’anava a informar del gir de la guerra europea a favor del aliats "Fixi's que tinc a la mà un invent genial per fabricar gasolina. Sí, gasolina, emprant únicament flors i mates de camp, barrejades amb aigua del riu i un producte secret que, per simpatia cap a la meva persona, m'ha proporcionat l'inventor d'aquesta meravella”. Però la seva credibilitat no només va ser de paraula sinó que el Consell de Ministres va facilitar uns terrenys que per fer-hi la construcció de la factoria. Tot però es va descobrir i els terrenys mai es van arribar a expropiar.

Evidentment l’engany va procurar amagar-se ja que la persona de Franco quedava en entredit o bé com un il·lús que havia caigut en el paranys d’un estafador reconegut a molts altres llocs.

Quan l’estafa es va posar al descobert Filek va ser detingut empresonat i expulsat d’Espanya i el tema es va tancar amb un informe d’una comissió d’experts que van descartar que amb al formula de Filek es pugues fabricar combustible. "El procediment portat a la pràctica davant nosaltres pel senyor Filek manca al nostre judici de fonament científic, i aquest criteri es corrobora amb els resultats obtinguts", Punt i final.

Martínez de Pisón després d’una exhaustiva investigació treu a la llum amb el seu estil habitual carregat d’imatges i amb un llenguatge planer aquest episodi del franquisme que va romandre silenciat durant molts anys.

Molt interessant.  

Filek (el estafador que engañó a Franco)
Ignacio Martínez de Pisón
Biblioteca Breve
Seix Barral
Barcelona, abril 2018