Èxit escolar

Passa amb això de tenir èxit o no a l’escola el mateix que amb la superació de tests d’estrès per a un banc; pot ser que els superis per la teva fortalesa o pot ser per altres raons més fosques i que al cap de quatre dies estiguis rescatat. El problema és que els nois i noies no tenen gaires plans de rescat.

L’AM és un alumne que té èxit. De deu –perdó, d’assoliment excel·lent-. Té onze anys i el medi natural i social sembla que no tingui secrets per a ell. Ara bé, quan s’ha de dutxar després de la classe d’educació física es queda clavat davant les aixetes sense moure ni un múscul. Què li passa? Res greu, gràcies a déu. No ha vist mai dues aixetes de rosca, només coneix el monocomandament de casa seva. Tampoc està acostumat a provar-ho, sempre hi ha els seus pares per deixar-li l’aigua a la temperatura idònia, ni massa freda ni massa calenta. En definitiva, un excel·lent a perpetuïtat en medi social i natural que no sap engegar una dutxa. Èxit escolar.

Que és que a la vida hi ha més coses que els rius de la conca mediterrània, els nombres primers, les preposicions àtones o els orgànuls cel·lulars! Fins i tot hi ha més coses que l’emprenedoria o la nova assignatura de voluntariat obligatori –el departament, sempre tan poètic-. Que l’èxit escolar significa gairebé sempre tenir èxit en unes habilitats força concretes i reduïdes. Tenir bona memòria, bona família i ser de caràcter dòcil. Amb això arribes on vulguis. Ara bé, l’escola només és una simulació, un substitutiu d’una societat real. En la vida real tenir bona memòria és un guarniment, tenir caràcter dòcil et predisposa a la mediocritat i gaudir d’una bona família… Bé, això sempre ha estat insubstituïble i decisiu. Un noi amb problemes familiars –els que siguin-, amb una memòria normaleta i una capacitat de treball com la que demostren els adults –més, no-, pot tenir capacitats fantàstiques per a la vida real, però a l’escola ho té complicat. Pot ser un venedor, un artista, un ballarí, un futur lampista o l’amo de l’empresa en la qual, en un futur, els qui tenen èxit escolar treballaran per set-cents euros i un contracte escombraria.

Tenir èxit és una expressió desafortunada. La idolatria de l’èxit contamina el que hauria de ser un procés de creixement, de maduració personal. Èxit? Aprenentatge, experiència, vocació, descobriment, relació… qualsevol d’aquestes altres paraules descriu millor l’objectiu últim d’una escola. Almenys de l’escola que ens agradaria.