Nou any, el peatge de sempre

Hi ha la creença general que queda reflectida en la frase de que “tot allò que puja, baixa”. És una certesa física que els cossos se supediten a la gravetat i quan són alçats la tendència és tornar al seu punt inicial tot baixant altre vegada .

Però ja se sap que aquesta certesa no sempre s’acompleix i l’exemple més clar és en el preu de moltes coses. Amb comptadíssimes excepcions quan estem en aquest dies, espai de temps indefinit entre acabar un any i començar-ne un altre la premsa, tota sense excepció, ens porta els llistats inacabables de les apujades dels preus i les tarifes dels serveis. Les apujades també han tingut la seva part positiva, pensions segons l’IPC i un pèl més les mínimes i també s’ha apujat el salari mínim. Ja era hora!

Tot i que en ser any electoral hi ha diversos preus que es congelen, així el gas i el llum es quedaran sembla que més o menys igual, el transport públic també puja, Renfe congela les rodalies i carrega sobre les mitges distàncies,.....

Els increments de preus sempre porten un cert maldecap que enguany sortosament podrem combatre amb el paracetamol i mils medicaments més que s’abarateixen....Està bé.

Però al territori com a mínim dos greuges històrics segueixen essent presents, l’augment del peatge del túnels del Garraf que ja gairebé es situa a 7 euros!  Diuen les informacions: els túnels del Garraf, a la C-32, seran un 2,21% més cars i s'acostaran perillosament als 7 euros (concretament, 6,93 euros). Per tant augment que està per damunt de l’augment del cost de la vida. Segueix essent l’autopista de pagament més cara –per la cara- del país, Però l’autoritat competent segueix sorda davant els clams del territori.

L’empresa anant fent caixa!!. Accionistes amb les butxaques plenes....

Ni signatures recollides amb entusiasme una mica il·lús segurament pel Consell Comarcal fa uns anys, ni les queixes de les institucions –que ja han sortit i hem pogut llegir aquí mateix a l’Eix: L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, s'ha mostrat avui "molt decebuda per la falta de sensibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la comarca Garraf" per l'enèssim increment del peatge al Garraf. Així ho ha manifestat a través de les xarxes socials, on ha afegit que "anys de reivindicació i treball conjunt de tots els agents del territori han tingut la ignorància per resposta". Des de fa dos dies, el peatge de Vallcarca s'acosta perillosament als 7 euros.

Des del Consell Comarcal recorden a la Generalitat que en aquesta comarca no hi ha una "alternativa segura" de trànsit i asseguren que l'augment de preus "penalitza" ciutadania i empreses, tant del Garraf com del Baix Penedès. En aquest sentit reclamen "preus justos per a accedir a l’àrea metropolitana, per trencar finalment amb el greu desequilibri que suposa tenir una autopista en un territori que cada cop és més inaccessible". El Consell Comarcal reclama a la Generalitat que "agilitzi els treballs per implantar altres mètodes de finançament i pagament, i que es posin en execució el més aviat possible".

I fins i tot enguany des de la Mancomunitat es critica l’ increment i es diu que s’anirà a totes per revertir al situació.

Tampoc s’han volgut atendre les reiterades les queixes de l’empresariat que han d’afegir un cost més en la seva logística, ni l’emprenyada monumental de les organitzacions d’usuaris res fa commoure l’ànima recaptatòria de la concessionària, (que li importa “un pepino” el que digui el territori) de l’autopista i irremissiblement cada any van apujant.....i el govern acceptant-t’ho, tots els que han governat ara i abans, quan han estat a l’oposició insuflaven ànims a la gent de per aquí perquè mantinguessin viva la protesta contra els peatges amb la promesa de que quan arribarien al govern ho canviarien. Res de res. Tots el governs i consellers imbuïts de l’autoritat que dóna la poltrona diuen que ja està bé, que si no s’apugés el peatge el Garraf es col·lapsaria el territori. Apa! Que tontos del tot nos som....

I cal recordar també un cop més – i ja ho hem fet manta vegades- que el tram d’autopista que encara paguem molt, i molt car es va adjudicar de manera directa i sense cap mena de concurs com correspondria a qualsevol obra pública i una sentència va reconèixer, en el seu moment, que va estar mal adjudicada perquè, entre altres motius, deia que no hi va haver competència en l’apartat dels peatges, ja que altres companyies els podien haver posat més baixos i per tant més ser més competents a l’hora de l’adjudicació

I el govern i la concessionària tant contents, potser es va pagar alguna campanya electoral?. Vet a saber.

I així cada començament d’any hem de queixar-nos, lamentar els augments, però al cap d’unes quantes setmanes aquelles institucions que avui branden informes i estudis i que posen el crit al cel  acabaran un cop més derrotats per la realitat, l’afany recaptatori sense misericòrdia de la concessionària que  seguirà engruixin la caixa i la indiferència del govern.

I en tots cas qui surt més perjudicat són els habitants del Garraf i del Baix Penedès que són els usuaris més habituals i no tenen cap alternativa de caràcter gratuït amb un mínim de condicions rapides aper comunicar-se amb el nord.

Però el tema encara no acaba aquí. Renfe ha decidit que tota l’àrea metropolitana es quedarà en la zona única, la 1, fet que cal celebrar i que representarà una rebaixa en alguns casos substancials dels bitllets i abonaments com la T-10 que integrarà tota l’àrea metropolitana en la zona 1.

Bé, aquesta és una altra reivindicació històrica del territori, estar tota la comarca en la mateixa zona tarifària i en la més baixa, clar tampoc ho hem aconseguit, i es dóna ara la paradoxa que per exemple el municipi de Sant Cugat (uns dels primers per renda de Catalunya) també s’integrarà en la zona primera que surt altament bonificada, mentre aquí seguim a la quarta, certament hi ha sobre una vintena de kilòmetres més fins a Barcelona, però entre Sant Cugat i Vilanova per exemple hi ha un diferència de renda familiar   de prop del 50 % a favor del municipi del Vallès.

Cal tenir-ho en compte això?

Ajuda al desenvolupament del territori aquesta diferència de tracte tarifari?

En fi, que tampoc el transport públic ajuda a superar aquesta mena de sensació de greuge que pivota en molts sectors econòmics i socials del territori.

Què n’hi ha que estan pitjor, potser sí? Però això tampoc justificaria que si històricament el Garraf és la comarca amb menys inversió per part del govern a sobre hagi de suportar un peatge i unes tarifes en sectors claus de la mobilitat  clarament perjudicials per l’economia del territori.

Ja hem escoltat i llegit les pertinents, recurrents, obligades, justes i inútils, de moment, crítiques de l’autoritat competent del territori sobre els peatges abusius i el menyspreu del govern cap a les demandes.

I doncs que farà per pal·liar el suposat –crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S’ho mirarà des del barrera o es posicionarà.

Trencarem relacions amb el govern?

En parlaran en els programes electorals

Demanaren que no es votin (com en el tema de la vegueria) al partits que governen i implementen aquestes tarifes?

Esperem....