Formació de l’esperit neoliberal

Crec que ja va sent hora de deixar-ho clar, sense embuts. A les escoles catalanes s’adoctrina. Sí, si, tenien raó tots aquells qui des de la distància ens acusaven. Estem adoctrinant, ara bé, no pas en allò que els fa tanta por. No! L’escola catalana està en campanya en favor del neoliberalisme. Està entregada, lliurada per complet a la ideologia del moment amb el beneplàcit de les autoritats, disfressada de les paraules més ortodoxes –èxit, innovació, tecnologia…- i amb molt poca contestació arreu. Algú em sabria anomenar un sol intel·lectual català actual?

Aquest adoctrinament es fa per múltiples vies, la primera són unes sessions de finances per als alumnes de 4t d’ESO. Deixant de banda que a tots els instituts hi ha professors d’economia sobradament preparats per explicar què és un crèdit i què vol dir TAE o TIN, personal de les entitats bancàries ofereix unes classes sobre finançament i economia domèstica. Tenen força èxit, molts instituts i col·legis els conviden. Ni una paraula, per descomptat, de les pràctiques menys lluïdes d’aquestes entitats. Cap comentari sobre desnonaments, no fos cas. Ni sobre preferents, què és això? Ni tampoc sobre el milionari rescat que van rebre aquestes empreses i que ha deixat el país endeutat de per vida. El banc és bo, el capital és guai, l’individualisme és llei natural, la competència és un fet darwinià incontestable… Així, un darrera l’altre, tots els axiomes de la religió neoliberal van desfilant davant dels nostres alumnes sense una ombra de dubte.

La segona via d’entrada va ser, ja fa uns anys, l’assignatura d’emprenedoria. Si no tens feina, te la fas, però no protestis. El que estem transmetent –sense que ningú s’hagi parat a pensar-hi- és que l’atur és un problema personal en comptes de social. Un aturat és un gandul o un galtes, com vulgueu. Un bon adepte, munta una botiga, una start-up, passeja gossos, trafica amb substàncies o munta un xiringuito de coaching, però farà el que calgui per reeixir. No es pot permetre el defalliment, cada rebregada l’apropa un pas a l’èxit promès! No es para a pensar que el seu èxit probablement comportarà el fracàs d’uns altres. Emprenedoria és l’individualisme elevat a moral fonamental per sobre de qualsevol altre principi.

La tercera via, subtil, és l’assalt al poder educatiu que protagonitzen grans companyies privades. Des de l’informe PISA que sembla dictar les polítiques educatives del món i que depèn –no ho perdéssiu de vista- de l’OCDE, un organisme econòmic que ningú ha votat; fins a la proliferació de programes que pretenen ajudar la tasca escolar i que ens ofereixen germanetes de la caritat com Google o Telefónica. La innovació educativa tan publicitada passa necessàriament per l’adopció d’algun patró empresarial, com a mínim, La Caixa a través d’Escola Nova 21, l’últim corrent al qual tothom es vol sumar i que acabarà sent obligatori per obra i gràcia d’un conseller d’esquerra.

I mentrestant… el poder polític preparava una altra reforma…