Pel juny, l’examen al puny

Després de vuit mesos d’innovació educativa, de gamificació a les aules, de flipped classrooms i d’altres provatures, arriba el mes de juny i tots els implicats en aquest joc saben que els exàmens dictaran sentència. L’examen és com la snitch -la piloteta alada- del Quidditch de Harry Potter. Ningú entén exactament de què va el joc, ara bé, quan es captura la snitch s’acaba i es guanya. Això ho entén tothom. Per ser que estem tan implicats en la renovació pedagògica, em miro els nois i noies de quart d’ESO i, la veritat, fan més exàmens que els que em tocaven a mi a la seva edat fa quaranta anys. Per acabar d’arrodonir la temporada de la sega, enguany s’ha tornat a l’anterior calendari sense setembre; la convocatòria extraordinària se celebra també al juny, de manera que l’agenda escolar d’aquest mes és digna d’una ponència sobre escoles súper-txatxis patrocinada per l’obra social de la Caixa.

Treure els exàmens de l’escola seria un plantejament excessivament revolucionari. Cap govern, ni cap institució financera amb afany de lucre permetrà mai l’abolició dels exàmens. Per què? Perquè l’escola és una institució amb unes funcions determinades que cal que compleixi: la més important és la de mantenir la població jove reclosa i convençuda que tots ells són menys vàlids que els seus predecessors, convençuts que els cal fer mèrits per aconseguir una feina o una vivenda. La segona funció és la classificació d’aquesta població en els diferents estatus marcats pels orígens familiars i el nivell de renda heretat però que l’escola s’encarrega de vestir d’una imatge d’objectivitat i meritocràcia acadèmica. L’escola blanqueja qualsevol sistema de castes. Per això els exàmens són fonamentals. Els títols, les notes de tall, els suspensos i els aprovats. La capacitat de contestar proves artificioses que mai més es tornaran a trobar en els seus entorns laborals es converteix en el fi últim de tot el sistema. I aquí, qui s’ha pogut pagar una acadèmia d’anglès, un professor particular de matemàtiques, qui ha pogut gaudir d’unes condicions avantatjoses d’entrada, surt a competir amb uns resultats gairebé garantits.

Ningú parla d’aquesta innovació? Ningú promou una educació sense exàmens? Alerta, que no es tracta d’eliminar la comprovació dels aprenentatges o l’avaluació entesa en un sentit ampli. És més aviat un repte: t’atreveixes a ensenyar de manera que els exàmens siguin innecessaris? Som capaços de promoure l’aprenentatge autònom i lliure fins al punt de no haver de contestar proves? Som capaços de creure en una educació inclusiva i igualitària que no classifiqui? A principis de segle, Francisco Giner de los Ríos ho va intentar a l’Instituto-Escuela. Malgrat ser un dels reformadors més importants del panorama educatiu encara avui dia, aquest punt en concret mai el va aconseguir, mai se li va concedir el permís des de les autoritats per eliminar els exàmens com ell volia. Clar que els seus objectius no eren els que hem esbossat abans, ell tenia la intenció d’educar.