Els diagnòstics del doctor Bargalló

Arriba el pacient a la consulta, el porten en llitera perquè ja no s’aguanta dret. És una persona d’aproximadament metre vuitanta i quaranta quilos de pes. La veïna, el conductor de l’ambulància, el personal de neteja i un mosquit tigre que rondava per allà veuen clarament que el pacient passa més gana que un mestre d’escola que deien, però, abans de fer res, l’haurà de veure el doctor Bargalló que és qui remena les cireres.

El doctor Bargalló se’l mira minuciosament. l’observa, l’ausculta, li pren mostres de saliva, d’orina i de sang, encarrega unes radiografies, un TAC cerebral, un electrocardiograma i una ecografia renal. Consulta amb els millors especialistes en cardiologia i li diuen que el pacient té un cor que batega prou bé, el neuròleg li dona el vist-i-plau i l’uròleg constata que per un mal seu no morirà. Amb tants indicadors sofisticats positius, el doctor Bargalló conclou que el pacient està prou bé. El seu diagnòstic acuradíssim inclou problemes com ara: caspa, galindons, una ungla trencada, al·lèrgia als àcars i una lleu presbícia. Li recomana una reflexió seriosa sobre els seus hàbits d’higiene i el deixa ajagut a la llitera perquè se’l veu prou bé allà tan tranquil. El pacient, amb un fil de veu, demana un entrepà de qualsevol cosa, perquè no s’atreveix a demanar un entrecot amb patates fregides. El doctor Bargalló, amb un deix d’ofensa a la cella esquerra, li recorda que convé mantenir el colesterol en nivells òptims i que la seva consulta no és un restaurant. Que s’aixequi i s’espavili, que pot fer el mateix, o millor, amb menys.

Us ha agradat l’acudit? A mi tampoc, però és el que sembla succeir darrerament amb les polítiques educatives i les declaracions expertes. El conseller Bargalló, després de visitar més de tres-cents centres educatius, escoltar a entitats, associacions, municipis i sindicats, planteja una sèrie de reptes a la comunitat educativa. Són desafiaments de l’estil de reformar l’educació postobligatòria -a qui no li agraden unes reformes?- o repensar l’horari escolar -és obvi que els adolescents a les vuit del matí no són d’aquest món- o bé replantejar la formació del professorat -perquè els d’ara no n’estan prou i ja se sap que sempre es pot millorar-. Entre el seu decàleg de reptes, recomanacions, reflexions o indicacions no hi figura la més òbvia. El conseller Bargalló coneix personalment a cada una de les puces, però no veu el gos. A veure: si la inversió en educació a Catalunya no arriba al 2% del PIB… De què vol que parlem, senyor conseller? No cal que li recordem que la llei d’educació de Catalunya establia que a hores d’ara hauríem d’estar en un 6%., oi? Està incomplint flagrantment una normativa pròpia, però clar, això no té importància. Tampoc cal que li recordi, perquè segur que ja ho sap, que països com Dinamarca estan en un 8,75% del seu PIB.

Que l’educació és una prioritat del govern? Sí? Doncs parlem de diners i deixi l’educació en mans dels qui en saben.