Les tres trampes de la inversió educativa en tecnologia

El Departament d’Educació ha presentat no fa gaire el seu nou pla. Tot sovint en tenen un de nou, de pla, cosa que ja ens hauria de fer sospitar que l’educació no va gaire bé. És com si un agricultor tot sovint tingués un nou pla: dedicar-se al conreu de la carxofa, no, millor, al presseguer… saps què? plantarem vinyes, o no, farem una DO per a unes patates que encara no hem plantat. L’última ocurrència és declaradament trista. Volen situar Catalunya com a capdavantera en l’ús educatiu de les noves tecnologies. Que dius, per què? Per què això i no una altra cosa? Doncs perquè es veu que ser digitalment competents assegurarà als nostres joves un millor futur professional, que les empreses ho demanen, i ja se sap, quan les empreses demanen, el conseller d’”esquerra” disposa. Aquest país és així.

Abans que res, una mentida elevada a la categoria de tòpic que no ens cansarem de denunciar: la formació no crea llocs de treball. Amb una taxa d’atur juvenil propera al cinquanta per cent (dades de l’Idescat, excepte durant els mesos d’estiu) no podem pretendre que la causa és la manca de formació. Les competències, els títols o els màsters no generen llocs de treball. L’únic que la conselleria pot  aconseguir, en el millor dels casos, és tenir una població juvenil aturada millor formada. L’únic que podem aconseguir individualment és estar en millors condicions per competir per un lloc de treball. Quan es fa un procés de selecció de personal per cobrir 10 vacants, el fet que s’hi presentin deu mil currículums excel·lents és indiferent, l’empresa en contractarà deu, ni un de més. I encara d’aquests deu hem de descomptar el fill del cunyat del cap de vendes i el nebot del gerent, que la preparació mai ho ha estat tot.

Segona trampa: situar Catalunya com a capdavantera en l’ús educatiu de les noves tecnologies és un enunciat pedagògicament buit. Com es mesurarà l’èxit d’aquesta mesura si s’arriba a implantar? comptant maquinetes? comptant connexions a internet? Algú s’atrevirà a mesurar a mig termini l’impacte sobre els aprenentatges? El departament d’ensenyament ha comprat tot un paquet conceptual molt ben embalat per La Caixa i la seva filial Escolanova21 que s’anomena tecnooptimisme. La creença que la tecnologia millora l’educació, que la innovació és positiva pel fet de ser innovació, abans i tot de comprovar-ne cap resultat. El tecnooptimisme té la virtut de ser molt més econòmic que contractar més professors -una mesura que generaria consens- o que es disposés d’un nombre suficient de vetlladors, o que es disminuïssin les ràtios d’alumnes.

Tercer parany: la funció de l’escola és preparar els treballadors de les empreses? Aquesta és la innovació? Allò tan repetit que no podem educar els nois d’avui dia com els del segle XIX només serveix per posar-los davant Google? Perquè al segle XIX la formació encaminava a la fàbrica -i a la trinxera- però és que ara mateix l’objectiu sembla ser el mateix! Un conseller d’esquerra no es deleix per una educació transformadora? per una ciutadania crítica? per un creixement harmònic emocional? Doncs no, a casa nostra fa polítiques que signarien de bon grat el Partit Popular o Ciutadans.

Tinc la  certesa que aquest nou pla tindrà la mateixa incidència que tots els altres, per tant, tampoc hi pateixo en excés. Ara bé, em sembla indignant que es presentin polítiques tan curtes, tan míseres i tan neoliberals com si fossin excel·lències pedagògiques i genuïna preocupació pels infants i joves de Catalunya. Les demandes dels professors o de les associacions de pares es queden anys i anys pendents de trobar pressupost o senzillament no es realitzen mai. Les insinuacions dels consells d’administració -per falses que siguin- són llei. Això és poder.