Marbre per a l’educació

Quan algú t’ha d’explicar alguna cosa utilitzant moltes paraules ja pots pensar que, en realitat, t’està venent un producte o bé et vol aixecar la camisa. Si pregunto què farem aquest cap de setmana i em responen amb un discurs de tres hores sobre la importància de l’ordre i la neteja, la necessitat de modernitzar-nos i la utilitat de racionalitzar l’espai vital, penso: “vaja! toca anar a l’Ikea”.

Si preguntessis per a què fem educació secundària et cauria a sobre un gruix de documentació de proporcions sumarials. Si tots els professors de Catalunya decidíssim imprimir-nos les disposicions legals que donen resposta a la qüestió, provocaríem un desastre ecològic apocalíptic, rieu-vos dels focs d’en Bolsonaro a l’Amazònia, no hi ha arbres al planeta per a una tasca tan ingent! Per això m’agraden els clàssics, escriure en pedra et fa més precís. Si haguéssim de manejar la legislació educativa en planxes de plom o en lloses de marbre ho hauríem resumit amb un “Finis prosperitas est”, i ens quedaríem tan amples i, a més, no castigaríem la paciència dels altres.

En realitat, tots els docents de secundària de Catalunya saben que l’objectiu de l’ESO és aprovar l’ESO. Si algú encara té algun dubte -probablement per inexperiència- ja vindrà un director o un inspector a reeducar-lo. Les estadístiques de fracàs escolar s’han de reduir. Clar! És imprescindible! A veure qui és el guapo de conseller que es presenta amb unes xifres negatives? Qui surt a la tele dient: “vaja, sembla que no sabien gran cosa” o “em sap greu, les meves reformes han creat una generació d’ignorants”. Se’l menjarien! Seria acusat de sedició com a mínim! I per això es fa tot. Proves, exàmens, plans, adaptacions, avaluacions per dimensions i tot el llarg etcètera que penja amb un imperdible de la paciència dels professors i professores.

El fet, però, és que els qui abans eren fracàs escolar ara no són més cultes ni més hàbils ni més llestos. Ara aproven. I a mi em sembla perfecte, eh! No tinc cap problema moral! Els xavals han de tirar endavant i uns programes educatius obsolets no poden aturar-los. Ara bé, no cometem l’error descomunal de creure’ns-ho! El sistema fa anys que treballa eficientment per reduir el nombre de repetidors i de no titulats. I ho aconsegueix! Les xifres són bones! Però els seus resultats mesurats en aprenentatges no milloren. Expedim més títols però traiem més o menys la mateixa qualificació a PISA. Reduïm el fracàs escolar pel vell sistema de la devaluació, no pel costós i difícil camí del treball i la reforma real i eficaç. Si us plau, la propera reforma, que vingui en marbre.