Primer dia als llimbs

Uf! Quina sensació més estranya! De cop i volta, vinga! Tothom a casa! I ja em teniu escrivint aquest post des del sofà de casa. No ho havia fet mai. I una pila de projectes penjats, meus, dels meus companys i de tots els altres mestres i professors de Catalunya en aturada forçada. El teatre, ajornat; el viatge d’estudis, suspès; les programacions, penjant; les proves d’accés a la universitat… ja veurem. I així tot.

L´únic precedent que em consta de tancament de centres educatius per motius sanitaris és el que dona inici al Quadern Gris de Josep Pla. “8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat.” S’està referint a la grip espanyola de 1918. La malaltia va fer el seu camí amb una indiferència i una paciència admirables malgrat les mesures en contra seu que es van prendre, com el tancament de la Universitat a que fa referència en Pla. També llavors la batalla informativa fou tan cruenta com la biològica; la grip del 18 va començar a França o a la Xina o potser en una base militar dels Estats Units, a hores d’ara no està clar. Ara bé, va passar a anomenar-se grip espanyola, perquè va ser Espanya -país neutral en la primera guerra mundial- qui va publicar les primeres dades fiables i les primeres informacions sense censurar del seu abast real. Potser seria un bon moment per recuperar Pla. D’uns anys ençà ha desaparegut de les lectures prescriptives de batxillerat, no sé si per la seva capacitat d’adaptació política en temps de la dictadura o per alguna altra raó.

M’ha molestat la prohibició de fer activitats avaluables de manera telemàtica. No estava pas prohibit abans, oi? Mira que els havia preparat un examen xulo d’Stuart Mill! De veritat hi ha gaires adolescents sense mòbil? El conseller s’ha abraçat a la divinitat del moment, la lluita contra la segregació i ha tirat pel dret: no fem activitats avaluables via telemàtica, no sigui cas que algú quedi discriminat. Ho trobo una mesura d’una exquisidesa ridícula. No pateixi senyor conseller, que tots els professionals d’escoles i instituts saben perfectament allò que poden i que no poden demanar als seus alumnes. No pateixi que ells graduaran perfectament aquesta situació a cada necessitat. Confiï una mica més en els mestres i professors que no són precisament persones amb afany de segregació. Manar segons quines coses no és regular ni governar, és donar-se importància.

En fi, haurem de veure com evoluciona el curs més estrany de la meva vida. De moment, primer dia als llimbs. Josep Pla se’n va anar a Palafrugell i va gaudir de la vida del poble i dels ambients mariners. No sé si podrem fer el mateix. Potser el nostre Quadern Gris serà més casolà, més confinat.