Festa i distància social

Aquests dies escoltem experts mèdics i epidemiològics que ens parlen de la importància de mantenir el distanciament físic, per  evitar el risc de contagi. Alguns d'ells matisen els arguments mèdics i ens diuen: distanciament físic, no social. I és que no és el mateix i aquest darrer aspecte, el distanciament social, podria acabar comportant altres problemes, també de salut, sobretot mental.

En el cas de la cultura això del distanciament representa tot un repte, el teatre, els concerts, les exposicions...els esdeveniments culturals en si, són actes socials. En el cas de les arts escèniques ens hem aprofitat de les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies digitals per fer arribar algunes propostes escèniques fins a les cases i també la possibilitat de crear diàleg amb el públic, a partir de les comunitats (socials) que permeten crear algunes aplicacions. Així ha estat la programació que ens ha permès mantenir "oberts" i actius els equipaments culturals públics de la ciutat, amb la participació i propostes conjuntes amb els professionals, sobretot, de la ciutat.

I ara que s'acosta l'estiu haurem de trobar entre tots la manera de celebrar la Festa Major. Com es celebra una festa popular mantenint el distanciament físic? L'escenari de la Festa són les places i carrers de la ciutat, els protagonistes tots nosaltres. Els vilanovins i vilanovines que, vestits de blanc o no, ens reunim i ens retrobem en aquest espai temporal de celebració i gaudim dels rituals que ens hem donat com a comunitat. És, en definitiva, un acte social amb totes les lletres, difícilment encapsulable. La Festa Major no és tan sols una tirallonga d'actes que és poden encabir en un programa, la conformen tot un conjunt de sensacions i de sentits que són per viure' ls de prop.
Per tan la pregunta és, com fem aquesta celebració respectant el necessari distanciament físic, però mantenint el contacte social? No tot és traslladable al món de les xarxes i, segurament, no cal que sigui així.

Haurem de gaudir d'un estiu on tot es redimensioni, la Festa Major del 2020 també. I a banda de les propostes més concretes de reformulació dels actes de Festa Major (que ja arribaran), us proposo a tots els qui en tingueu ganes, aprofitar aquest dejuni forçós de Festa Major i de moltes altres celebracions populars aquest estiu, per aturar màquines i fer un retorn (mental, reflexiu) als orígens de tot plegat. Per què celebrem? Què celebrem? I com ho fem? Un exercici que no té perquè ser avorrit, ni en solitari, sinó compartit i en clau de descoberta i d'aprenentatge, encara que sigui de coses que ja coneixem. Segur que en surt un dibuix que ens agradarà i que servirà per seguir celebrant de manera més conscient, més intensa, valorant cadascun dels actes i dels passos que fem. Aquest pot ser el marc que envolti aquesta Festa Major diferent. Amb un convit a la Festa que ens convidi a conèixer-nos i un vot del poble que ens conjuri com a comunitat, més que mai, a tornar-hi l'any que ve.

Adelaida Moya Taulés
Regidora de Cultura de Vilanova i la Geltrú