Actuar coordinadament i amb urgència

Dèiem fa un parell de setmanes que bufaven mals aires per l’economia del territori.

En el camp de la industria del nostre territori la crua realitat del tancament d’algunes plantes de fabricació s’imposava. Algunes possiblement i volguda  per manca d’inversió que les ha fet estar a punt de l’obsolescència i avui ja no són competitives i altres segurament perquè el replegament, concertació i concentració del negoci de la fabricació d’automòbils ha sacsejat totes les industries complementàries que pengen de la soca principal.

Tres crisis en tres empreses importants pel teixit industrial al Penedès.

Cada cas és diferent sens dubte i cada un d’ells deu tenir un procés de resolució diferents i en temps diferents. La notícia ha seguit una seqüència impactant, primer va ser la divisió Glass de la planta de Saint Gobain a l'Arboç, l’antiga Cristalera, després l’empresa  Bosch vol tancar la planta de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), en una decisió que posa en risc la feina de la plantilla de i encara sabíem que la Fàbrica Alfisa de components mecànics per a cotxes per la via de defecte també començava a posar les bases per un tancament no anunciat però si per la via dels fets consumats.

Després d’una negociació, dura amb bloqueig dels magatzems el treballadors de la Cristalera afectats han aconseguit que la totalitat d’ells i elles siguin reubicats en altres plantes de la mateixa empresa a Catalunya. I en cas de que els que no es vulguin acollir aquest desplaçament podran acollir-se a baixes incentivades en aquelles persones de major edat i amb indemnització de 15.000 euros per a antiguitats inferiors a un any, 30.000 euros per a una antiguitat inferior als quatre anys i superior a aquesta quantitat més 60 dies per any treballat sense límit de mensualitats a partir dels quatre anys d'antiguitat.

Dintre de la situació la noticia és bona, sobretot molt bona pel treballadors que no perdran la possibilitat de seguir treballant i per tant amb una perspectiva diferent i més positiva, però que no te res a veure de la que tenien fins ara deixem-ho clar.

La negociació no ha estat ni fàcil ni planera. La pressió amb el bloqueig dels magatzems i per tant amb impossibilitat de servir les peces emmagatzemes, -per cert bloqueig criticat pel nou conseller del departament d’Empresa Ramon Tremosa, que mantenia silenci discret per segons quins bloqueigs- ha tingut segur influencia en trobar la solució. Mentre un conseller criticava l’acció dels treballadors (aquest cop), un altre conseller, el de Treball, posava a la seva gent a treballar per fer possible un acord.

L’acord és bo si així ho accepten els treballadors com a mal menor però el tancament es produiria i per tant com a territori segueix perdent potencial econòmic i industrial malgrat calgui celebrar l‘acord si això permet no carregar més a treballadors i treballadores amb la llosa de l’atur i les seves conseqüències en temps difícils.

Queden encara per resoldre els altres expedientes posats damunt la taula però el tema de la crisi està viu com mai. El nus de la qüestió però, ben segur, és com afrontar el futur del territori des de l’òptica del creixement industrial, garantir el que ja hi ha i augmentar raonablement la presència industrial que estigui amb harmoniós equilibri amb la resta d’activitat econòmica i productiva, del paisatge i de la sostenibilitat del territori.

No és gens fàcil però precisament el que “no és fàcil” és el repte que han d’assumir els dirigents de territori per poder posar fil a l’agulla i començar un treball sòlid sobre les bases sobre els quals es pot bastir una nova política industrial al territori. La que hi hagut fins avui de manera descoordinada i basada molt en l’àmbit municipal, en actuacions locals. Passejant pel Penedès veus que a gairebé cada un dels municipis hi ha el seu polígon industrial i malauradament molts d’ells estan buits, a un rendiment baix, espais deserts, mal cuidats i amb poques o nul·les perspectives de futur. Cal posar-hi algun remei i fer-ho de manera coordinada, acceptant per part dels ajuntaments un treball que per delegació o per cessió faci que es pugui treballar amb una visió global i fins i tot amb una proposta de repartiment col·lectiva i ponderada de càrregues i beneficis.

S’han conegut aquí en algun moment i en altres territoris processos de desindustrialització i són gravoses pel territori.

Davant de la situació calen accions concertades entre tots els actors econòmics, socials i polítics, una entesa institucional i també fer-se valer com a  territori que actua coordinadament, solidaria, col·legiada i corporativa davant la situació i davant possibles tancaments que tinguin una justificació inqüestionable.

I sembla i cal celebrar-ho que les administracions via consells comarcals de l’Alt i Baix Penedès han decidit actuar conjuntament. Està bé, molt bé, però creiem el que cal i amb urgència que es qui hagi els quatre consells de la Vegueria en un sol organisme que cal ampliar a les forces econòmiques, socials i si cal -i segur que cal- els municipis capitals de les comarques com a líders del territori. Que és consolidi un espai comú de reflexió de presa de decisions a l’entorn de com es dinamitza el teixit empresarial i Industrial, com es constitueix en un organisme amb capacitat d’incentivar actuacions mancomunades en un triple sentit, potenciar els actius i les infraestructures ja existents, millorar els espais dels polígons industrials equipant-los amb tots els elements tecnològics que reclamen avui les empreses i amb connectivitat amb els eixos infraestructurals i en tercer lloc qualificar els llocs de treball i adequar la formació professional a les necessitats del territori.

És evident que també caldrà les complicitats de les governs de la Generalitat i altres administracions de rang superior, però no ens enganyem la feina forta, el protagonisme i la iniciativa s’ha de portar des del territori, ningú no ens regalarà res, més aviat seguirem patint les conseqüències de deslocalitzacions interessades i ben planificades i caldrà resposta al moment, a l’actualitat, però cal planificar el futur que és el que pot ajudar a recuperar un pes específic del territori en el conjunt de l’economia del País.

La unitat d’acció -que no vol dir uniformisme- requereix voluntat política, visió global del territori i àmplia participació de la societat en les planificacions que cal fer de la Vegueria.

Actuar ràpid i coordinadament el demés són pèrdues de temps