Adéu (de moment) peatge, adéu

El nostre és un territori que coneix bé el tema del peatge. El coneix i el pateix.

Anys i panys cargolats pel pagament del peatge més alt d’Europa per quilòmetre que significava passar pel Túnels del Garraf sense que hi hagués una alternativa amb prou cara i ulls que justifiqués una explotació privada d’un servei de mobilitat. L’autopista -necessitat de la qual qüestionada en el seu principi- va ser concebuda com una infraestructura de caràcter privat és a dir construïda amb fons privats i d’ús públic de pagament. Segurament en un determinat nivell d’infraestructures aquesta és una opció necessària però el que necessàriament també cal fer és dotar d’una alternativa lliure de peatge per garantir a la ciutadania la igualtat de drets respecte a altres territoris. El preu en que es va situar el peatge de l’autopista com hem assenyalat en altres ocasions és un preu que està al nivell dels més alts d’Europa, sobretot pel que va a la correspondència en quilometratge. Però l’autopista s’hauria de considerar com  a una infraestructura de caràcter metropolità i per tant situar-se al mateix nivell de cost d’altres infraestructures equidistant dels territoris veïns al nostre.

Les infraestructures de comunicació són (haurien de ser) instrument d’equilibri territorial i de posicionar els territoris amb totes les seves potencialitats i competitivitats en la nòmina del país. D’aquí la necessitat de la batalla històrica que el Garraf ha sostingut per poder disposar de vies de comunicació que servissin per posar el nostre territori en igualtat de condicions respecte a altres pel que fa a la possibilitat del seu desenvolupament i en conseqüència de la creació de riquesa col·lectiva.

Ja se sap que la concessió del tram dels túnels es va fer de manera poc edificant i sense gaire transparència, sense cap possibilitat de competència i  no permetent que hi hagués com a punt de valoració els preus del peatge. Tot dat i beneït en els despatxos. Més tard la justícia va posar les coses mínimament al seu lloc. Ras i curt venia a dir: no farem enderrocar l’autopista però demani indemnització i compensacions.

I d’aquí tenim (millor teníem) una ronda que complia la funció de millorar el transits est oest de la ciutat, on hi ha una clara identificació laboral o residencial, ara això de l’urbanisme tàctic en el seu nivell més “cutre” i patètic ha convertit la ronda en un embut que ha col·lapsat i expandit la circulació transversal a tota la ciutat.

Però tornem al peatge, les autopistes de titularitat de la Generalitat segueixen cobrant i molt i sense que, per exemple a Vilanova no s’hagi completat el seguit de sortides i entrades necessàries que ajudarien segurament també la millora al circulació interna. Una certa estafa no?

Però la notícia que ens mou a fer algun comentari és que a partir d’aquí poques hores, el dia 31 d’agost, deixant de tenir efecte les concessions de la majoria d’autopistes que travessen Catalunya i, per tant a partir del primer de setembre seran gratuïtes, el peatge caurà. Ja havíem oblidat allò de llençar les monedes a la cistella, més endavant amb el teletac i les targes i ara ja amb aplicacions als mòbils. I sempre ens quedarà allò de tocar el timbre d’alarma i quan vingui el vigilat i dir-li les paraules màgiques de “Novullpagar”. Barrera amunt i aquí pau i després glòria.

Concretament es deixarà de pagar en tot el recorregut entre El Vendrell i Saragossa i entre Tarragona i La Jonquera i recordar que de Tarragona fins  Castelló ja és gratuïta d’ençà el primer de gener del 2020. I a més dues de la Generalitat, Montgat Palafolls i  Barcelona Granollers també seran de pas lliure.

Quedarem encara els pringats del Garraf i els túnels del Cadí i Vallvidrera que encara pel cap baix haurem d‘estar pagant 10 anys més. Quin remei!.

Hi ha una natural satisfacció entre els usuraris cada cop que s’anuncia que es deixa de pagar alguna cosa i si són els peatges que els habituals els creuaven pel cap baix dues vegades al dia resulta que a finals de mes s’estalviaran uns quants euros.

L’eliminació dels peatges però comporta també dubtes més que raonables. Més enllà de la supressió física de la barrera que voldrà dir que les empreses acomiadaran a uns quants treballadors per cessament de l’activitat també queda com a gran incògnita com es farà el manteniment d‘aquestes vies que fins ara era obligació de l’empresa concessionària que més bé o més malament havien de justificar les millores i les reparacions que anaven fent per tenir-ho tot en estat de revista. Algunes d’aquestes concessions s’han allargat en el temps perquè les empreses, Abertis, bàsicament, havia fet ampliacions, prolongacions i fins i tot nous ramals d‘autopista i es compensaven poden cobrar uns quants anys més. Una cosa és segura, les infraestructures de les autopistes havien estat amortitzades fa temps i ara els beneficis eren lliures de la càrrega d’amortització. Es donava també la paradoxa que si consultaves les autopistes de pagament a l’estat Espanyol en lloc hi sortia cap de les que va, surt o circumda Madrid. Genial! Potser la informació és dolenta però vaja el greuge que pot suposar això és evident.

El tema del manteniment i arranjament no és una tema banal perquè planteja de nou si el servei d’autopistes de l’estat ha d’anar a càrrec dels pressupostos generals, que vol dir que paga tothom s’usi o no o bé el servei, o es busca un sistema de pagament dels usuraris per fer servir aquest vial ràpid. Per tant lliure de peatge sí, lliure de pagaments directe o indirecte no. I com no podia ser d’altre manera ja han aparegut els primers moviments contra un possible pagament que imposi l’estat directament. Molt bé, però no ens enganyem el manteniment l’acabaren pagant o els usuaris o tots plegats, però pagarem. Amb una diferència evident i clar, si cobra l’estat repercutirà (o hauria de repercutir) en una millora de la mobilitat col·lectiva si cobra Abertis o l‘empresa que sigui anirà les butxaques d’uns quants i no repercutiran en la millora col·lectiva.

I acabarem tornant a pagar segur, i tant és així, que ja es plantegen diverses possibilitats per recaptar recursos pel manteniment de les vies ràpides i també per millorar altres infraestructures de mobilitat. Hi ha diverses posicions una és el pagament a través de l’anomenada vinyeta, pagament universal en diferents franges d’una quantitat per poder circular per totes les carreteres del país. Vinyeta doncs assimilable a un peatge més tou i per altra banda l’opció de fer pagar a qui hi passi unes quantitats menys elevades de les que hi ara, també s’estudia. Possiblement en ambdós casos la quantitat aportada s’haurà de complementar amb les aportacions directes via pressupost de l’estat.

Per tant seguirem pagant.

I sembla una mica il·lusòria (i naturalment respectable) la campanya de “mai més” que no vol acceptar cap més aportació directe dels usuaris al manteniment. Bé doncs “mai més”. I d’on sortiran els diners pel manteniment?

Plouran del cel?

Sembla que té una certa lògica seguir algun sistema d’aportació ja sigui dels usuaris o generalitzada per mantenir una infraestructura, segura, ràpida i de millora de la mobilitat en els diversos sectors sobretot si l’aportació serveix de veritat i es destina directament a aquest objectius. Mai com un negoci. El tema està en que ja durant masses anys hi ha hagut qui ha fet uns grans beneficis explotant els peatges de moltes de les autopistes i ha fet les inversions més justes possible.

L’1 de setembre ja no ens haurem d’aturar a alguns peatges. En altres, els més nostrats i propers Vallcarca, Cubelles, encara seguiran fent caixa, ara anuncien rebaixes per por de que la gent vagi cap a Vilafranca i Barcelona sense pagar. Deixar de cobrar peatge no vol dir que hagin de deteriorar-se els serveis que avui es reben.

Però entre els del “mai més” ja s’organitzen també hi ha veus que reclamen mantenir els peatges ja que amb l’augment de circulació sobretot de camions i la manca de manteniment les autopistes deixaran de ser les vies ràpides i més o menys segures que són ara.

Ja veiem que els maleïts -des de fa anys- peatges quan desapareixen també generen unes noves polèmiques i discussions.

Que no decaigui la festa.