Democràcia (I)

És el  tercer en longevitat. Diari de Vilanova, si agafem tot el seu cicle vital fins la seva desaparició fa un mica més d’un any tot i que hi ha qui dubta de la continuïtat històrica, sobretot de després de la guerra, però vaja no entraren en polèmica aquí, supera els 130 anys de llarg, amb algunes interrupcions obligades per la situació social i polítics, La Defensa  puja al podi en segon lloc ja que va sortir al llarg de prop de cinquanta anys i també acaba la seva singladura a l’inici del període revolucionari del 36. El tercer lloc pel que fa a la durada hi trobem Democràcia que neix el 14 d’abril del 1907 i que amb prop de quaranta anys constitueix el tercer gran periòdic de la ciutat

Democràcia encara perdurarà després de l’esclat de la guerra civil durant un temps fins a l’any 1938 amb freqüència de sortida però irregular fins a la seva desaparició com gairebé tota la premsa -problemes de subministrament de paper així com al dispersió de bona part de les redaccions feien impossible la continuïtat- passant a ser el Full Oficial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (en les seves diverses denominacions) la publicació de referència durant bona part de la guerra civil espanyola a Vilanova.

Si haguéssim de traslladar l’eix dreta-esquerra aquestes publicacions encara que sigui un exercici possiblement simplista, extemporani i mancat dels necessaris matisos, diríem que Diari de Vilanova, es situaria en el centre de l’espectre polític, un centre d’aquells que sempre està amb el govern de torn. Evitaran pronunciaments i grans posicionaments, fent equilibris constantment. La Defensa estaria situat clarament al que anomenaríem la clàssica dreta confessional però no sotmesa al poder -es posicionà en contra de la dictadura de Primo de Rivera i donà suport a l’Estatut del 1932- té però en algun moments sobretot a través del seu suplement El Centinella Vilanoví algunes posicions properes a l’integrisme. És el referent de la majoria dels vilanovins i vilanovines propers als postulats de l’església Catòlica. Democràcia es situaria doncs en l’àmbit del centre esquerra amb matisos clarament esquerranosos en alguns moments i molt proper a les tesis del federalisme que invocava en el seu moment l’Esquerra Republicana ja que va ser-ne el portaveu durant temps.

En definitiva si la premsa és un reflex de la societat els tres periòdics esmentats són fidel reflex de com pensaven i opinaven la gran part de la societat vilanovina en l’espai temporal en que les publicacions van aparèixer i per tant aportant contingut polític i ideològics a la ciutat. Fer la lectura històrica és interessant però el fet de que la guerra civil estronqués la línia de continuïtat  de les publicacions fa difícil pensar en com haguessin evolucionat.  

Democràcia és sens dubte el periòdic republicà més important que ha sortit a  la ciutat però no és l’únic al llarg dels anys abans i després de la publicació de referència republicana com és Democràcia n’han sortit  forces, que posaven en relleu que aquesta ideologia federalista, progressista i amb matisos d’esquerra ja existia a la ciutat.

Alguns dels títols més significatius són: 

El Mensajero (1833) editat pel prohom de la premsa vilanovina Josep Verdú.

El Nuevo Mensajero que va sortir amb numeració correlativa del primer.

El gorro frígio, Periódico político.(1869) Agafant l’empenta de la Gloriosa i el sexenni democràtic, aquest periòdic (del que es té poca informació) expandia les idees republicanes.

El esclavo moderno Eco de la tres clases del vapor (1886), (Societat obrera creada a Barcelona poc després de la Revolució de Setembre de 1868), aplegant els tres rams de la indústria tèxtil: filadors, teixidors i jornalers.) Va publicar-se en castellà es defineix d’ideologia socialista formava part de Comitè  Democràtic Federalista.

El vendaval. Periódico Federal Librepensador, (1887) era una publicació de caràcter republicà de marcat caràcter anticlerical. Va treure algun suplement amb les intervencions a les corts de Pi I Margall. El dirigeix Miquel Ferrer Parera que el trobarem en altres publicacions.

La ley. Periódico Republicano Democràtico Federal (1890), va publicar-se en castellà, el va Editar el Centre Federalista que al llarg dels anys es va mostrar molt actiu en el camp de la publicació de premsa. En el seu primer exemplar va publicar una carta que els va enviar Pi i Margall encoratjant-los a la feina d’estendre la ideologia republicana.

La Voz del obrero Organo de los obreros Asociados de Villanueva y Geltrú. (1891). Periòdic vinculat al republicanisme i el socialisme.

El Pueblo. Órgano del Partido Republicano Democràtico Federal, (1891)  al llarg de les diverses èpoques va anar canviats de la seva definició, el 1896 va proclamar-se l’òrgan de la Democràcia Federalista de la comarca del Bajo Llobregat i Villanueva y Gletrú. El director va ser el M. Ferrer Parera, que ja havia dirigit El Vendaval i tenien com assessor Pau Barbé que fou un dels fundadors de Democràcia i una de les figures del republicanisme més actiu i influent durant aquest anys.

El Campesino, Órgano de la Federación de Trabajadores Agrícolas de España. (1895) A Vilanova es feia la reproducció per distribuir-la entre els afiliats. De ideologia republicana federal.

El Sol Periódico semanal de sociología, ciencias, arte, literatura y política. (1899) Utilitzà el català i el castellà i es situa en el camp de republicanisme socialista.

XIX de Marzo (1901) full editat pel Centro Democrático Federalista, i surt per relatar l’homenatge que es va fer a Víctor Balaguer.

El 19 de marzo. (1902) Té números correlatius a l’anterior. “Poco valemos pero nuestras columnas las ofrecemos al Comité Republicano Federal...” Tot dit.

El Mensajero Órgano del Partido Republicano Federal de Villanueva y Geltrú. (1902). Aquesta és la quarta època. Un cop més editada pel Centro Republicano Federal. A l’any 1903 surt un suplement en memòria de Miquel Guansé alcalde republicà.

Democràcia (1907). Amb posterioritat sortirien altres publicacions d’entre elles destacaríem.

El Grito del Pueblo (1914) adscrit als republicanisme federal més radical.

El Carrer Periòdic Català d’Esquerres (1930), afí a Estat Català.

Terra endins després La Terra (1932) portaveu de la Unió de Rabassaires de Catalunya, passa a anomenar-se més tard Raó fins l’any 1938.

La majoria d’aquestes publicacions segueixen la tònica general de les publicacions de la ciutat és a dir de durada relativament curta, i d’un nivell formal modest i auster. També es interessant constar que durant la dictadura de Primo de Rivera baixa la febre editora de publicacions periòdiques. És una evidència que només en temps de llibertat d’expressió es multipliquen les capçaleres. 

I en aquest sentit cal dir que Democràcia és una de les millors publicacions, sinó la millor publicació política sorgida a la ciutat al llarg de la història de la premsa vilanovina.