Democràcia (i II)

És un moment de difusió de títols de premsa escrita que promouen diferents àmbits de la societat, així en l’àmbit escolar destaquen títols com L’Etna, La Campana, L’Esquella i Nou Cucut. La majoria d’aquestes publicacions estan composades per treballs de l’alumnat de l’escola Pública Superior.

Tenen rellevància, així mateix dos publicacions contraposades. El Centinella vilanoví i el Pare Crospis, el primer sorgí com a suplement en català de La Defensa.

El Centinella tenia com a missió la “vigilància” de les bones costums davant la voluntat d’algun col·lectiu d’instaurar a Vilanova les escoles laiques. “El Centinella Vilanoví”, que després va tenir vida pròpia dirigit pel capellà Joan Fontanals i tenia la redacció al Círcol Catòlic. A partir del 1905 el Centinella es dedicà a vigilar i a combatre les idees de caràcter progressista i laïcista que propugnava l’Escola Moderna.

Aquesta aparició tingué una ràpida rèplica per part dels grups que defensaven l’establiment de la modalitat laica en l’educació i va aparèixer la publicació que sota el títol del Pare Crospis carregava amb ironia i amb un fort contingut satíric contra el clergat de la ciutat. Com a mostra de la seva clara voluntat de provocar indicava que la seva redacció estava ubicada en la cambra del mal ús del Castell de la Geltrú. El Pare Crospis serà durant forces anys el referent més assenyalat de la premsa humorística de la ciutat que tindrà amb altres èpoques títols com l’Eriçó, El Moixó Foguer... Com a mostra d’aquesta posició de controvèrsia valguin aquest versos que foren llegits pel Carnestoltes  de 1907 referents a les dues publicacions:

                             “Això si que no’m fa mella

                             puig si arriba á prosperá "

                             en Crospis com ho fará

                             per esclafar al Centinella”

Pel que fa als títols de la premsa política cal destacar Costa de  Ponent i Democràcia, la primera de caràcter conservador i catalanista vinculada estretament a La Lliga i el segon de caràcter progressista i republicà sortí primer en castellà i es catalanitzà ràpidament. Democràcia  que esdevindrà una de les gran publicacions de caràcter polític de la ciutat.

La publicació va sortir el 14 d’abril de l’any 1907 (14 d’abril, possiblement una premonició o una jugada de la història) va aparèixer com a Semanario Republicano Federal i va començar a publicar-se en castellà però anà evolucionat lingüísticament per acabar escrivint-se només en català. Va tenir diverses èpoques, la darrera a l’agost del 1937 i va durar fins l’any 1938 quan ja escassejava el material per impressió. Amb la tipografia de les capçaleres diverses, també el seu subtítol va anar variant per passar a ubicar-se com  “Periòdic Republicà Federal” i finalment va esdevenir el “portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.” La seva redacció estava ubicada al Centre Democràtic Federal al carrer de Sant Gervasi que l’historiador Raimon Soler la defineix com: el CDF era una entitat històrica de Vilanova i la Geltrú, molt activa socialment. Des de començaments de segle XX, el Centre tenia la seva seu social a la plaça de la Vila, en l’espai que actualment ocupa la Biblioteca Joan Oliva i Milà. El Centre, a més va esdevenir la principal organització política durant la Segona República. És una d’aquelles entitats que la Guerra Civil es va endur i que ja no ha tornat mai més... (1) la seva periodicitat va ser setmanal tot i que en alguns moments no va ser puntual a la cita. Era un publicació modesta de quatre pàgines formalment ben feta i amb fort contingut ideològic.

A l’any 1907 hi havia convocades eleccions a Corts, a Vilanova, Solidaritat Catalana la llista unitària va patir una escissió per part dels republicans que no van acceptar que el cap de llista i figura visible fos Josep Bertran i Mussito per la seva posició molt conservadora i van presentar un candidat alternatiu Josep Rubaudonadeu. Albert Virella ho explica, la sortida de Democràcia (2) Sortí a la palestra el 14 d'abril de 1907, essent fundador i primer director Pau Barbé i Huguet, portant el primer número un "Manifest del Comitè Comarcal del districte de Vilanova i Geltrú", en el qual s'hi llegia "Aquest Comitè Comarcal, el passat diumenge, dia 7 del corrent, estant representats la majoria de pobles del Districte proclama amb gran entusiasme el nostre correligionari JOSEP  RUBAUDONADEU CORBELLES, el qual, oposant-se al dretista Josep Bertrán i Musitu, patrocinat per la "Solidaritat Catalana..." etc.,

Nasqué, doncs, d'una rebequeria antisolidária que no acceptava el donar els vots del districte de Vilanova a un candidat que ja aleshores estava significat per una ideologia més que conservadora, que s’anirà accentuant, amb el pas deis anys”

La rebequeria que assenyala Virella va donar lloc a una de les més importants publicacions de la ciutat sobretot de l’àmbit polític .

Democràcia s’imprimia a l’impremta del Diario com la majoria de les publicacions d’aquell moment. Aquesta dependència de la impremta del Diario no va agradar massa als editors de Democràcia que es van plantejar i executar el projecte de crear una impremta i així es concretà  la posada en marxa de la Impremta Econòmica on passa a imprimir-se Democràcia davant la negativa de la del Diario a fer-ho per motius de discrepàncies polítiques. (2)

A les seves planes es desprenia un republicanisme catalanista i federal i també un matís anticlerical que es notava més o menys segons els esdeveniments que van anar succeint a la ciutat. Una de les polèmiques més abrandades va ser la que van mantenir amb el periòdic de la dreta clerical La Defensa i amb el de La Lliga Regionalista La Veu de Vilanova  quan aquestes van sortir criticant la mesura de convertir el col·legi dels Pares Escolapis en un Institut de segon ensenyament primer com a Institut Samà i després amb el nom de Pérez Mateo (3). Democràcia va treure un suplement per defensar la mesura de la conversió del col·legi religiós en un institut de caràcter laic. Un altre suplement prou interessant és el que va publicar al maig de l’any 1936 i publicava les tesis del Centre Democràtic Federalista de Vilanova al III Congrés d’ERC.

Entre les figures que hi va escriure cal destacar en primer lloc qui fou el seu primer director Pau Barbé i Huguet (4) que havia fet ja d’assessor d’un altre periòdic republicà El Pueblo.

Pau Barbé Fou Advocat i fundador del Centre Democràtic Federalista, a l’any 1907, com ja hem dit és un dels fundadors del periòdic Democràcia, regidor de l’Ajuntament de Vilanova i Diputat provincial, fou també membre de la Junta de Patrons de la Biblioteca Balaguer. Diputat a Cortes a l’any 1903 fou durament atacat pel Diario que l’acusava d’ocupar-se del interessos de la seva “camarilla” i no dels interessos globals de la ciutat. Acusacions que evidentment cal passar-les pel sedàs donat l’enfrontament històric entre el Diario i els republicans. A l’any 1917 marxà a l’Havana on exercí d‘advocat i ja no tornà a  Vilanova.

L’altre director de Democràcia va ser Antoni Escofet (4) una figura cabdal del republicanisme vilanoví. Estudia peritatge tèxtil a l’Escola Industrial i treballà a Can Marqués. Feu carrera a l’administració ja que entrà a l’ajuntament de  Vilanova exercint diverses funcions fins arribar a ser el secretari habilitat en diverses etapes. Membre de l’Ateneu i del Centre Federalista. Publicà articles en diversos periòdics de la ciutat i dirigí Democràcia. Elegit Alcalde a les eleccions del 34 hagué de viure en directe els fets d’Octubre d’aquell mateix any. Escofet va ser processat per aquest fets i detingut al vaixell Uruguai. A l’abril del 1936 fou restituït com Alcalde però els fets com la dissolució dels ajuntaments i la creació dels Comitès de Defensa donaren una situació d’inestabilitat, en aquets temps Escofet torna a la seva funció administrativa a l’ajuntament. El gener de 1939 marxà a l’exili, primer a França i finalment a Mèxic a l’any 1951.

Dues personalitats de gran interès polítics pel seu compromís pel republicanisme i també per la seva voluntat i capacitat de servei a la comunitat.

Democràcia representa i promou els valors cívics del republicanisme i de les concepcions federals de l’estat. Va ser també un periòdic de debat intern entre les posicions del republicans i també de denúncia del feixisme i la seva expansió, en aquest sentit hi ha alguns articles del després historiador vilanoví Albert Virella molt significatius.

La guerra civil no sols estroncà la vida de totes les publicacions de la ciutat sinó  el que va ser més greu. L’estroncament de les llibertats i de les concepcions democràtiques de la societat i la persecució de les idees que pregonaven diaris com Democràcia.

Encara però Democràcia va tenir un altre període, efímer però. Va ser a l’octubre de l’any 1982 com a portaveu d’ERC amb el subtítol de Periòdic República Federal, òrgan d’ERC de Vilanova i la Geltrú. Era una publicació de quatre pàgines amb informació política de la ciutat i les activitats de la secció local d’ERC. Al ressuscitar la capçalera es dóna la nota curiosa i emotiva que en les seves planes hi torna a col·laborar Albert Virella, que tants articles i tant interessants havia escrit en altres ocasions a l’època forta de Democràcia.

En començar aquetes notes sobre Democràcia fèiem el símil d’un podi de la durada de les publicacions, Democràcia hi té un lloc, però a més de la seva longevitat i constància no sempre en moments plàcids, cal que també sigui destacada per la representació del pensament progressista i els valors republicans de la igualtat, la laïcitat i la solidaritat a la ciutat durant molts anys.

Notes

(1) El Centre Democràtic Federalista de Vilanova i la Geltrú, 1931-1936 Una entitat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Raimon Solés. , U.B. 2015

(2)  Vegis l’article Disquisicions sobre la premsa Vilanovina d’Albert Virella i Bloda. Publicat al Diari de Vilanova el 22 de gener del 1977

(3) Explica M Providència Garcia Segarra al treball  Seixanta del primer Institut a Vilanova . Publicat a la Miscel·lània Penedesenca de l’any 1993 EL PROFESSOR FRANCESC PÉREZ MATEO, UN CAS ESPECIAL. De tots els professors d'aquest centre ens han explicat detalls afectuosos. Es guarda un gran record del qui era el professor de dibuix, Sr. Francesc Pérez Mateo, fill de Barcelona i format a Madrid. Precisament els últims anys que va funcionar el claustre de professors es va demanar de canviar el nom d'(lnstitut Sama) pel d'(lnstitut Pérez Mateo). De fet, aquest canvi es produí, encara que va durar molt pocs mesos. La Iliçó que se'n treu és que el Sr. Pérez Mateo era molt apreciat entre els professors i els alumnes. Era un gran artista, company d'Emiliano Barral i de Picasso, i també bon amic de Joaquim Mir. Les persones entrevistades fins i tot ens diuen que (feia I'escultura de la professora Esther Llorca). Aquest gran escultor, a qui es va fer un homenatge a "Seixanta anys del primer Institut de Vilanova i la Geltrú" 493 nivel1 nacional, a la Universitat Complutense de Madrid, I'any 1982, (l41 essent catedratic de Manresa va marxar a Madrid a fer d'interpret i a combatre amb les brigades internacionals i, en un enfrontament amb un tanc alemany, va morir. És aleshores quan, per acord de claustre, es va demanar de posar el seu nom a I'lnstitut vilanoví, com a recordança.

(4) Per més informació sobre Pau Barbé consultar El Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú de Francesc Puig Rovira . Sobre Antoni Escofet es pot consultar també el mateix, El Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú i també el treball Antoni Escofet i Pascual (1889-1955) de Cèsar Rodríguez Solà en la col·lecció Retrats nº23 publicat per l’Ajuntament de  Vilanova i la Geltrú.