L'antiguitat del Carnestoltes a Vilanova (3)

Encara que al principi hagi anotat no semblar-me important -i fins a cert punt desinformador per entendre la festa- molestar-se a determinar l'antiguitat de la celebració -cal pensar que els habitants d'aquest territori (com d'altres) no podien deixar de celebrar una efemèride tan universal com el carnestoltes-, sí que posseïm informació sobre el cas, i no deixarem de citar-la encara que això només afegeixi al fenomen antiguitat i prosopopeia.

Es coneix una data fiable referent al carnaval de la ciutat, dada continguda a l'anomenat Cüestionario Zamora, document que el 1790 Francisco de Zamora, Reial Oient de l'Audiència de Barcelona, va transmetre a totes les viles i ciutats de Catalunya amb la intenció d'elaborar una història del país. El qüestionari va ser emplenat per Francesc de Papiol, vilanoví i diputat que havia estat a les Corts de Cadis. A l'apartat on es pregunta quines diversions públiques són costum de la vila, es respon: «...”no tenim teatre ni festa de bous. Només alguns dies hi ha danses al que ens apropem al Carnestoltes, però s'han deixat ja en molta part /.../ des de les pietoses ordres del Monarca /.../ Carles III /.../ quan va privar les màscares /…/ relíquia de la idolatria i teatre de tots els dolents .../. S’acostumava en aquells temps quan hi havia màscares, de compondre's diverses quadrilles, algunes amb idea de gust acompanyant-les la seva més o menys música a proporció del que tenien per gastar, i seguia moltes vegades, al que es trobaven amb una altra quadrilla, moure's entre ells una guerra de confits /.../ sortint algunes vegades les dones, on regularment es dirigien els trets, bastant maltractades de la topada... Etc. Etc.»

O sigui que segons F. de Papiol molt abans de la data que dona, 1790 (ara farà 232 anys), la festa ja era suficient popular multitudinària per escandalitzar les ments benpensants de la vila.