Nit de guàrdia a la UCI

PART 1. Això no s’havia vist mai! Com ens en sortirem? Tan fotuts estem?

Comença una nit de guàrdia a la UCI de l’Hospital Universitari de l’Àrea del Baix Rebregat.

Qui està de guàrdia avui? S’encarreguen el Dr. Canós, veterà de mil batalles, i el Dr. Novell, metge resident, primer any a la UCI. Aviat el metge jove haurà de fer les guàrdies tot sol. Cal aprofitar el temps per aprendre i per ensenyar. Visitats tots els pacients de la unitat, seuen al despatx.

El Dr. Novell, mirant el mòbil, comenta:

- Fins al capdamunt de la pandèmia. Mira, t’explico com ho veig. Arriben informacions contradictòries. Per un cap de carrer venen informacions de les institucions oficials, mundials o locals. Totes van vestides de base científica. També surten detractors que els hi retreuen interessos econòmics i polítics. Segur que si, com tothom en té, prou que ho sé. Per l’altre cap del carrer avança un tumult d’informacions de difícil classificació. Hi ha qui ho nega tot, qui malfia dels vaccins i de les empreses que es forren amb el tema, qui veu als governs com enemics que volen retallar llibertats. També hi ha qui creu que no hem de canviar res; que es tracta de que peti qui hagi de petar i que sobrevisqui el més fort, fins arribar a la immunitat de ramat i que, en tot cas, més mortalitat tindria una guerra si l’economia s’esfondra. I moltes altres opinions i/o supersticions gairebé religioses. Els hi trobo a faltar rigor científic i em sobra ideologia. Aquí també hi ha, és clar, interessos econòmics. En aquest tsunami d’informacions, on trobem a qui hem de creure? Com destriar el gra de la palla de tantes informacions? Les oficials i les que ho critiquen. A qui hem de fer cas? Tu que hi dius? Ens en sortirem d’aquesta pandèmia per un virus com no hem vist mai?

El Dr. Canós, es grata la barba gris. Recorda que va col·laborar contra el brot de còlera de Barcelona de  l’any 1971 quan era un jove estudiant de medicina. També recorda la lluita contra la pandèmia de la SIDA de 1980, ja com a jove metge resident. Quaranta anys després encara no hi ha vaccins, però ja no se’n parla gaire. Recorda les feinades amb la grip aviar, la grip porcina, la grip A i la primera pandèmia de coronavirus, el SARS-Cov1, ja al segle XXI, que van omplir les UCI’s de malalts, excloent altres pacients i allargant les llistes d’espera. Recorda portades de diaris amb imatges de saturació dels serveis d’urgències. Li escapa mig somriure en recordar que, aquell bloqueig va provocar una protesta pública dels serveis de cirugia cardíaca programada i un expedient disciplinari a algun cirurgià cardíac de renom. El Dr. Novell, jove metge resident, no ho pot recordar. Fa tants anys... Pel que sembla la població i els periodistes tampoc ho recorden, i això darrer si que és una pena... Els professionals de la informació s’haurien d’informar millor... El Dr. Canós respon amb una reflexió sense entrar al fons del tema. A veure si el company hi arriba sol.

- Per què dius pandèmia mai vista? A Història de la Medicina devies estudiar la pandèmia de poliomielitis de 1958 on es van idear els primers respiradors mecànics amb els que treballem cada dia. Per no parlar de les epidèmies de la pesta bubònica. Van començar a l’edat mitjana però hi va haver un brot l’any 1906 a Barcelona. No serà que tenim poca memòria? Tu recordes els avis, oi? Doncs anem al temps dels avis. Pandèmia de grip espanyola de 1918 en plena 1era Guerra Mundial. Les estimacions diuen que sobre una població de 1.500 milions de persones al món, hi va haver 500 milions d’infectats i 50 milions de morts amb una edat mitjana de 27 anys. Agafa la maquineta i calcula que passaria si allò fos ara.

El Dr. Novell agafa el mòbil i fa un joc de dits que el metge veterà no pot detectar, sobretot per la velocitat. Després diu:

- A veure... Em surt que aleshores es va infectar el 33% de la població mundial; que hi va haver una mortalitat del 10% dels infectats i del 3,3% de la població mundial. És com si ara, amb prop de 8.000 milions d’habitants al món hi hagués una mortalitat de 264 milions incloent els joves. I com si a la comarca on som, amb dos milions d’habitants hi hagués 660.000 malalts i 66.000 morts en dos anys. Sembla difícil de creure. Si les estimacions no  exageren, ara no estem en aquesta situació, oi?  

Poc a poc, el jove hi va arribant. El Dr. Canós segueix:

- No sé, digues-m’ho tu. Els serveis d’urgències i les UCI’s s’han bloquejat cada vegada que hi hagut onada de virus respiratori hivernal. No tinc prou dits per comptar les onades víriques que he viscut, les vegades que el Servei d’Urgències ha col·lapsat, el munt de portades de diaris amb imatges d’avis en una dura llitera esperant un llit a l’hospital durant dies.... En canvi, aquesta és la primera vegada que veig que el sistema diu que als avis dels asils no els han de portar a l’hospital si tenen Covid. Potser és per això que el 50% dels morts de la primera onada van ser avis de residències? Si els haguessin portat a l’hospital, segur que s’hauria bloquejat tot, com ha passat sovint, és clar. Però n’hauríem salvat una bona part, almenys de moment i fins a la següent descompensació, que per això són persones fràgils al final del seu trajecte vital... Han mort sols, sense família i sense que ningú comptés quanta hidratació els hi feia falta per continuar vivint un dia més. Tu que creus? Hem d’ajudar a tothom o només als que tenen futur per no col·lapsar el sistema?

- Òndia! Jo que sé. Per ingressar a la UCI quan no hi ha lloc per tots, sempre triem el pacient més jove i recuperable... Si només tinc un lloc i dos pacients, li donaré a qui més beneficiï, oi?

En Canós, veu que haurà d’entrar al debat. El jove metge resident ha de saber que no hi ha ni blanc ni negre sinó recerca continua d’aquell punt gris que no és igual per tothom ni té la mateixa justícia per tots. Continua parlant:

- Coneixes el vell aforisme mèdic? Curar de vegades, millorar sovint, acompanyar sempre. Podem deixar un pacient sol a la seva sort? Un metge pot negar assistència? En teoria, un jutge ha de prioritzar la justícia i si el sistema abusa d’un ciutadà, no exigim que protegeixi al ciutadà per sobre del sistema? Nosaltres hem de prioritzar el sistema per sobre de l’assistència? La prioritat de preservar el sistema i no el malalt és una decisió política, no de metge que assisteix.

Una pausa per estirar les cames. Continua:

- Per sort, encara conservem certa capacitat crítica. Qui té esperit crític no es conforma amb el que sent i no fa gaire cas de les ximpleries que es poden arribar a sentir. Vinguin d’una banda o de l’altre. Tenir sentit de la crítica vol dir pensar, rumiar i buscar aquell punt de veritat dins la jungla d’informació. Sigui oficial o extraoficial. Diguin el que diguin els mitjans de comunicació, les xarxes socials o el carrer. Els professionals i els científics hi estem obligats. Per vergonya professional no podem admetre segons quines informacions que fan grinyolar el sentit comú.

Torna a seure.

- Desbrossar és difícil, ja ho sé. Però no podem creure tot sencer el discurs oficial ni combregar amb les rodes de molí que expliquen tants xarlatans il·luminats de tots colors. Se’t gira feina, col·lega. No volies ser un metge científic i no un esclau de qui paga? 

- Però, però... bé que hi ha una pandèmia. A la UCI tenim malalts amb infeccions respiratòries  diferents a...

- És clar, és clar. Ho sé molt bé. Negar aquesta pandèmia és d’ignorants o de malànimes amb interessos. Hi ha una infecció que s’ha extés a tot el món i que produeix unes lesions diferents als coronavirus anteriors. I que ha vingut per quedar-se. Ni és la primera ni serà la darrera pandèmia. La diferència entre aquesta pandèmia i les anteriors des del punt de vista assistencial és que el virus SARS-CoV-2, culpable de la malaltia Covid-19, produeix unes lesions pulmonars i vasculars inèdites. Però això només ens interessa als professionals que ho combatem. Als ciutadans que els importa el que és un destret respiratori (ARDS-SDRA) o una coagulació intravascular disseminada (IDC-CID)? Saps que et dic? Que socialment, recalco, socialment, la diferència no està tant en el virus, sinó en la resposta que els humans hi estem donant. Ho estem fent diferent del que vàrem fer amb les anteriors epidèmies o pandèmies... Vaja cara de sorpresa que poses! Fa temps que ho penso, però això ja es va publicar al King’s College de London l’any 2020.

- Ara si que m’has deixat parat.

- No et sorprenguis tant. Els humans hem passat milions d’anys prenent les decisions sense tenir gaire informació basant-nos en la intuïció i el sentit comú. I hem anat sobrevivint. Però de fa uns anys l’allau d’informació que ens arriba supera la nostra capacitat per gestionar-la. El nostre cervell no ha evolucionat tant. Encara no estem genèticament preparats per assumir tanta informació. Sigui perquè n’hi ha que s’atabalen amb tantes dades, sigui perquè altres no saben distingir el que és una opinió del que és una dada verificada o potser sigui perquè no sabem trobar les prioritats en el garbuix d’informacions. Reconeixeràs amb mi que aquesta pandèmia del SARS-CoV2 l’estem gestionant ben diferent de com es va fer la del SARS-CoV1. Recorda que, al principi de l’actual episodi, podies sentir a molta gent, periodistes inclosos, que per primera vegada sentien o llegien un nom tan estrany com “coronavirus”. Ja fa cinquanta anys que em van explicar els coronavirus a la facultat! La pandèmia de SARS-CoV1 de 2002-2003, també un coronavirus perjudicial, només la coneixíem els professionals… Al públic només arribava que els hospitals eren plens... Una gestió ben diferent… Té, mentre et busco la bibliografia, fes una volta pels pacients a veure si l’avi amb Covid-19 del box 5 està bé o l’haurem d’intubar. Que xerrant, xerrant, no passi per alt el més important de la guàrdia.

Un tomb per vigilar els pacients de la UCI. No hi ha novetats. El Dr. Novell torna al despatx.

- No res. L’avi està millor. Quatre alarmes de monitors llepafils que piten per un cop de tos. Guàrdia tranquil·la. Que deies?

- Doncs si no hi ha res de nou, té, bibliografia social i antropològica per llegir i pensar. Ho  pots trobar en castellà aquí.

Vols més bibliografia? Et recomano el llibre “Contagio” de David Quammen. Es va publicar a Barcelona al Maig de 2020 per l’editorial Debate. És un llibre de viatges en recerca de malalties infeccioses per contacte amb animals escrita per un periodista viatger. No pateixis, que no és espès, és un llibre d’aventures molt ben documentat. Com l'HIV que provoca la SIDA o l'H1N1 causant de la grip de 1918, l'Ebola, el SARS-Cov-1 o el que va produir la grip aviària, que viatja amb les migracions d’ocells que no saben de fronteres, però que se’ns caguen al cap. Per cert que gats, gossos i rates de claveguera, ja s’ha demostrat que s’afecten per SARS-Cov-2. Aquí tens uns portadors i generadors de virus que son fora del programa de vaccinació. Tu creus que els vaccins arribaran als animals domèstics i a les rates? Que et fa pensar això?

- En resum vols dir que no és la primera vegada i que no serà la darrera. Em balla el cap. Deixa-ho estar per ara i fem un cafetó que la nit serà molt llarga.

Antoni Ricart de Mesones. Col·legiat 8936. Jubilat