Sempre hem de fer equilibris per trobar la nostra veritat? No serà que canvia amb nosaltres? (3)

Passada mitjanit. El Dr. Novell es grata la barba sense afaitar. Ja va pel tercer cafè de la nit. En Canós ja no pren més cafè, que segons a quina edat, tot es fa difícil.

- D’acord, posem que tens raó i que tot plegat no és ni tan nou ni tan greu com ens diuen. Però no em negaràs que hem tingut, i tenim, casos molt greus i alguns se’ns moren amb una malaltia que no és exactament igual a les que tenim normalment. Hi ha diferències...

- És clar, prou que ho hem vist. Només un ignorant o un irresponsable pot negar l’existència d’una infecció vírica que s’ha estès ràpidament i que és diferent de les que teníem abans. Aquesta infecció ens ha donat una lliçó d’insuficiència respiratòria complexa. Ja en el primer atac ens va deixar la UCI tremolant. De fet, ja veus, el nom del virus, SARS-Cov2, vol dir això: Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2. Els anglosaxons potser seran menys poètics, però més pràctics que nosaltres posant noms. I penso que aquest virus també ens ha donat una gran lliçó d’humilitat; ara reconeixem que som fràgils.

Però ser conscient de la malaltia no implica estar d’acord amb les actuacions de les institucions ni amb les reaccions de bona part del personal. Entre l’estratègia basada en la por atàvica a la malaltia de les autoritats i dels mitjans de comunicació i la reacció instintiva, irracional, amb tocs supersticiosos de negacionistes i antivacunes, hi ha d’haver un camí científic i sensat.

Però noi, sembla que aquest camí costa de trobar. O ets de l’equip dels blaus o ets de l’equip dels vermells, sense fissures. No fos cas, que haguèssim de pensar nosaltres mateixos... que això de pensar és una cosa que cansa molt. I que et porta a enfrontaments contínuament amb uns i altres. Recordes el llibre “La por a la llibertat” d’Erich Fromm? No, és clar. És un llibre d’un alemany refugiat a Suïssa i el va escriure l’any 1941 en plena segona guerra mundial. La tesi: per una mentalitat no crítica és més còmode tenir un líder per obeir que haver de pensar sol.  

- M’ho poses difícil, Canós. No pot ser tan difícil.

- Doncs si Novell. Ho és. O busques i penses solet o t’empasses sense pensar el que digui el capità del teu equip. Tota la vida dedicada a saber i jo encara tinc dubtes...

- A veure, a veure. Per exemple. Hi ha un registre de la mortalitat dels estats europeus. Si hi ha un excés de mortalitat respecte del que és habitual, serà que alguna cosa passa oi? No s’ho inventen.

- És clar que no. Sobretot per què no poden, que hi ha molts vigilants. Els famosos hornblowers que ja has dit que sovint acaben a la presó. Però t’has fixat en algun detall? Posa les corbes de mortalitat de la primera onada europea. Compara-les ara amb els diagnòstics de Covid. A bona part dels països, entre ells el nostre, hi ha més excés de mortalitat que Covid positius. Que vol dir això? Doncs una de dos: o morien molts amb Covid no diagnosticada, cosa fàcil d’entendre en ser la primera onada, o bé la gent es moria d’altres malalties, alguns tancats a les seves residències, sense atenció hospitalària. O les dos coses alhora. No veig més possibilitats raonables per explicar que hi hagi major mortalitat que diagnòstics de Covid. De fet, és obvi que prendre mesures de confinament i dificultar l’arribada als hospitals dels pacients és una manera d’augmentar la mortalitat per altres malalties. Després d’aquestes onades víriques vindran les de les malalties amb   diagnòstics endarrerits... que seran més greus... Em pregunto si amb els confinaments hem estalviat contagis, malalts i morts per Covid o potser només hem aplanat la corba de contagis, sense que haguem parat la pandèmia, al preu d’endarrerir el diagnòstic de tumors i malalties augmentant la seva gravetat?

- Si, de vegades penso que aquest ball de xifres desorienta més que ajuda. Malgrat tot, aquest darrer any hem sentit o llegit molts informes científics i tècnics.

- M’agrada que treguis el tema. Han arribat molts números i dades però ben poques avaluacions científiques.

Una mirada als pacients. Tot sembla tranquil. Continua.

- Et diré una cosa. Un professional format no ha de confondre les dades estadístiques i tècniques amb la ciència. Els números i les estadístiques, convenientment cuinades i torturades, poden dir el que interessi a qui els publica. En canvi, el mètode científic és un model per pensar rigorosament sense que altres interessos hi puguin interferir. El mètode és imparcial, però que això no t’enganyi. Les persones, entre elles els científics, si que tenen interessos i, de tant en tant, ens donen gat per llebre amb dades tècniques que els mitjans de comunicació i la ciutadania no pot, no sap o no vol contrastar. La ciència, de vegades utilitza els números, però no tots els números tenen base científica, encara que siguin veritat. Vols un exemple fàcil? Un dia, van publicar les autoritats que al país el 75% de ciutadans ja estaven vaccinats. Però quantes persones, turistes, passavolants, sense papers, amagats o que no estan censades, ni ho volen estar, hi ha en aquest moment al país? Encara més; apart de les persones no censades: que passa amb les persones immunodeprimides, les que tenen malalties autoimmunes complexes i no es poden vaccinar, les que no reaccionen als vaccins, els trasplantats i altres? Tots plegats són molts. I també s’infecten i fan créixer la circulació de virus. I tot això sense parlar dels animals que també poden ser portadors i generadors de noves variants de virus...

- Vols dir que no és veritat que s’hagi vaccinat el 75% de la població?

- Vull dir que només és mitja veritat. És la veritat estadística oficial. I benvingut sigui l’esforç fet amb els vaccins. Però si gratem una mica veiem que hi ha moltes persones circulant pel carrer que a l’estadística no hi són. Circulen ells, circulen els virus i entre tots fan que el número 75% signifiqui bastant menys. Per no parlar de la picaresca per obtenir el certificat, com aquell trampós que volia que li punxessin el vaccí a un braç artificial! Bé, això és una anècdota. Un altre dia t’explicaré l’anècdota de quan vam enguixar una cama ortopèdica; els traumatòlegs encara riuen ara... Vull dir que si, que la ciència sovint utilitza els números, però no tots els números, encara que siguin certs, tenen base científica. Però deixem-ho estar que et veig cansat. Anys i guàrdies tindràs per anar-ho  pensant.
Tens raó. M’adormo i encara no es fa de dia.

En Novell s’asseu a la butaca i posa el peus sobre una cadira. En un moment dorm com un soc. El got de cafè es refreda sense acabar.

Darrera volta, parsimoniosa, per la UCI del metge veterà. Comentaris amb els infermers responsables de cada pacient. Tot tranquil.

Rumia. Perquè li he dit allò de les tres virtuts teologals? Segur que no sap ni que son... Bé, si no pregunta no insistiré... M’assec a la butaca.

.. Potser si que una becaina... No hi ha qui dormi.

Dona voltes a un altre exemple de xifres que, per certes que siguin, tenen un objectiu diferent del coneixement científic. A la comarca s’han publicat setmanalment les xifres de tests de PCR positius per coronavirus SARS-CoV-2 a cada municipi. És curiós com sovint els informadors confonen test positiu amb malaltia, quan son criteris diferents. Es pregunta, quin valor tenen aquestes xifres si no s’especifica quants habitants té cada municipi i quants tests s’han fet? Potser mantenir la tensió...

Antoni Ricart de Mesones. Col·legiat 8936. Jubilat

Cap Clínic Servei de Medicina Intensiva. Hospital Universitari de Bellvitge
Unitat d'Hipobària. Universitat de Barcelona
Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya. Medicina d'Expedicions