Coneixeu la paraula cuitar? Us sona? Segurament que a molts sí, no?
Ja som 10 milions de persones que sabem parlar català. Visca, visca, som els millors! Ara que ja hem decidit que els catalans som refotudament inigualables i que la nostra llengua és la llengua més bella de totes les llengües que es fan i es desfan, ja podem parlar d'altres coses
Aviam, no pot ser que anem pel món confonent conceptes. Cada dia estem més fotuts. Ara em refereixo a la mala distinció que es fa actualment de les paraules res i gens s'entén, gens amb E tancada, la que no té res a veure amb genètica
Tenim problemes amb la feina, que no amb la feina. Els més vius i els més lingüistes ja se'n deuen haver adonat: no parlo de feina, sinó de feina. Sí, de la paraula, no del concepte
Una llengua normal no ha de tenir por que les coses es diguin diferent segons la regió en què ens trobem
Els catalans del segle xxi som una mica desgraciats en el bon sentit de la paraula perquè sovint no sabem si som o estem als llocs
Em consta que l'últim article ha creat controvèrsia. Em temo que no se m'ha acabat d'entendre no em devia explicar prou bé
No us fa ràbia quan sentiu coses com aquesta?: - Els meus fills gaudeixen molt jugant a futbol
La qüestió és: per quins set sous la paraula 'culers' porta erra i la paraula 'calés' no en porta?
Us heu parat a pensar mai d'on prové la paraula 'ganivet'? Ai, Om, que n'ets, de ruc... la gent abans d'anar a dormir pensa en altres coses
Us presentaré un exercici molt divertit que he fet. He trobat una història qualsevol en aquest cas, de fet, és molt i molt absurda i he provat d'explicar-la amb el mateix significat però només fent servir monosíl·labs. Espero que us agradi:
Hi han paraules que tenen una habilitat especial que les fa molt més espectaculars que les altres
Sabem que les erres en català fan coses estranyes: a final de paraula poden sonar o no sonar, i la norma bàsica és que ho fan perquè els hi dóna la gana
L'evolució de les llengües és una cosa realment curiosa. Vull explicar-vos un fenomen relacionat amb l'evolució del llatí a casa nostra que em té realment fascinat
Sovint apliquem malament els verbs sentir i escoltar. Segur que a tots ens han dit alguna vegada en una conversa telefònica de les que es tallen allò de «ei, no t'escolto». En principi en català hauríem de dir «ei, no et sento»
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local