Pel·lícula en definitiva recomanable on l'aportació fonamental és l'obertura a aquest dilema moral i ètic que constitueix sempre el sacrifici legítim (o no) de vides humanes en una acció militar
Iciar Bollaín actriu i també per descomptat directora, ens demostra un cop més en aquest projecte que dirigeix que l'important en el cinema, no són les innovacions de cap manera, la història que vulguis explicar, sinó com l'expliques en realitat
Aquesta és la representació d'una noia que és festejada per dos joves antics companys de classe, que haurà d'escollir entre un d'ells per un llarg i no sempre fàcil viatge d´apertura i iniciació a la vida, com gairebé cap viatge es fàcil
Aquesta és una pel·lícula concretament, rodada només els dimarts durant els 52 dimarts de l'any, i es circumscriu a les vicissituds en què la mare en una parella, desitja realitzar un canvi de sexe i passar de ser dona a home
Al festival de Venècia de 2015, Luchini va obtenir el premi al millor actor, Knudsen a la millor actriu en el Cesar francès i la pel·lícula el millor guió també a Venècia
Després de Renoir, Carlos Sclieper (versió espanyola) Minnelli i Chabrol li arriba el torn a la present l'any 2.014 que arriba a les nostres pantalles de la directora francoamericana Sophie Barthes
El cinema japonès, o com a mínim el que ens arriba per les nostres latituds, segueix entestat a reiterar temes, històries que vista una vegada, un té la sensació d'estar veient sempre la mateixa, o com a mínim molt similar
Cal reconeixer a aquest film una certa sana frescor en l´intent de recrear a l´espectador como podria ser el mon desitjat o fet a mida si realment tinguessim aquesta capacitat miraculosa de poder canviar-ho tot amb una vareta màgica
Cor gegant, cor molt gegant al d'aquest ventrut ciutadà islandès com la pel·lícula, de quaranta-tres anys. I no només per la seva anatomia sinó per la generositat que destil·la al llarg i ample del metratge
Vaig tenir l'ocasió de veure aquesta projecció al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, on els gestors de la sala es queixaven de la poca gent que acudeix a les sessions
Estem davant d'una història de fanatisme i paranoia religiosa portada als seus últims extrems, desenvolupada amb destacable pulcritud, interpretacions i atmosfera
Resulta realment sorprenent que excepte molt honroses excepcions, lease, Sense perdó i Els odiosos vuit, que el génere del wenstern en el dia d'avui sigui poc més que una relíquia en el món del cinema
Triple 9, no és una aposta de casino, un endevinalla, ni tampoc una denominació de cap joc de taula. És simplement un codi que suposa una ajuda immediata en l'argot policial o suposadament policial
Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que perfectament es podria veure al festival de cinema fantàstic de Sitges. Pero cert és també que el fet de no ser inclosa en cap programació no ha suposat cap dany ni menyscapte
Cinema. Bon Cinema. Amb un toc de classicisme. I amb moltes nominacions a premis, inclòs el de l'Oscar al millor actor, que no va obtenir però una interpretació genial de Bryan Cranston
Ara necessitem un cinema
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local