És més que evident que Catalunya necessita, com el pa que menja, un govern estable i decidit que afronti tot el desgavell que estem patint
Ens omplim la boca presumint de reciclar amb les bosses o les ampolles sense adonar-nos que sovint, quan mengem en un envàs de plàstic d’un sol ús i utilitzant uns coberts també de plàstic i d’un ús, el concepte desapareix
Desprès del parèntesi pasqual que s’han autoconcedit les forces polítiques catalanes -si més no aparentment- el trencaclosques de les darreres eleccions catalanes sembla que es comença a clarificar
Sortosament, Espanya va guanyar el partit amb Kosovo per 3 a 1 i té pràcticament assegurada la participació al Mundial de futbol de Qatar de l’any vinent. L’honor patri està salvat
Els antropòlegs anuncien canvis a dojo. Canvis que en la majoria dels casos -i no penso només en la mascareta- venen per quedar-se. La gastronomia no podia quedar-ne al marge
Serien les dues paraules que, al meu entendre, descriuen l’embolic polític en què estem ficats a Catalunya. I com sempre, el primer que cal és escatir-ne el significat
Ara ja no calen bombes. N’hi ha prou amb generar un atac informàtic o una notícia i deixar que la gent que no està a les trinxeres senti la por de la guerra sense estar amenaçat per una bomba
No hauríem de titllar aquesta opció com a negativa. De fet, quan una novetat no respon a les expectatives o un hàbit no connecta amb una nova situació, el més assenyat és rectificar
Segur que molts penseu que la classe política està carregada de punyetes. Però quan s’hi juga el que s’hi juga, cada paraula, adjectiu, verb o pronom compta
El problema, insisteixo, està en la resposta que l’estat dóna a situacions com aquesta i que recorden vagament una amnistia
Amb el temps, hem descobert que tot plegat no era només un problema de senyores i alegria
Era d'esperar. De fet ja hi havia hagut alguna experiència escadussera de treure al mercat català vi envasat en llauna
No sembla que faltin gaire dies per sentir que el partit de Junqueras i Aragonès està festejant d’amagat al partit de la pubilla Illa, convertint el que hauria de ser una negociació tranquil·la i constructiva en una versió política de “La Isla de las Tentaciones”
La ciutadania ja ha parlat. Hem omplert les urnes (no tant com hauria estat desitjable, però...) i els recomptes han donat el seu veredicte
Els que ja tenim una edat (o dues) crèiem conèixer a fons el mecanisme de les eleccions. Però amb el confinament i altres floritures, no hem parat de descobrir coses amagades entre els plecs de la legalitat que desconeixíem
M’adono que acabo de trobar la solució per unes properes eleccions. Fins i tot hi hauria la possibilitat de rematar la llista d’opcions amb un: “Si desitja votar en blanc, premi asterisc, i si la seva opció és el vot nul, premi coixinet”
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local