Com a les matemàtiques, la cuina té quatre regles bàsiques que tots hauríem de dominar i practicar
Forma part de la naturalesa humana. D’aquí a allà canviem el pessimisme més fosc i negre per un optimisme fora de mida
I ara arriba la pregunta del milió. En quin punt d’aquesta evolució estem a casa nostra?
Soc conscient que el que estic dient és que mantinguem vives totes les idees. I, per tant, que respectem l’ideari de Vox igual com reclamem que es respecti l’ideari independentista
Els ciutadans que reflexionem una mica, tenim la mosca a l’orella. Perquè, agradi o no, intuïm que tot aquest remenament pot ser una maniobra per tapar algunes vergonyes que, implacables, van sortint a la llum
I sobretot en català. És del que pot presumir la revista "Cuina" que, a més, treu a la llum la revista núm. 250
Que consti que aquest article aspira simplement a ser una reflexió. Que no vol fer càtedra, sinó obrir els ulls als lectors perquè reflexionin i treguin les seves pròpies conclusions
En aquest món cada cop més globalitzat però a la vegada més individualitzat, el concepte d’independència demana, al meu entendre, una actualització
Té sortida la situació o estem condemnats a un bloqueig permanent i al divorci entre què volen els ciutadans i què fan els ciutadans transformats en polítics?
Sempre ens havien dit que el menjar era un premi que calia guanyar amb la suor del nostre front. Exemplificat en el pa, però que igual podia valer per uns musclos al vapor, uns espinacs bullits o un indiot rostit
Deixeu-me precisar que encara que el meu cor voldria que estiguéssim davant d’un silenci expectant, prenyat de futur i obert a l’esperança, la meva raó em crida cada dia que aquest silenci és vergonyant
Els qui hem fet biologia a fons, no ens sorprèn que els intents de canvi (allò que nosaltres anomenem evolució) no surtin bé a la primera
Els enemics de la democràcia no creuen en el vot. Per això, en el fons, tant els fa votar posant una papereta en una urna com posant dues bales o una navalla en una carta
No us heu equivocat. No esteu a la secció de televisió, sinó a la de cuina. Però és que avui m'agradaria reflexionar sobre tres productes -Alvocat, Papaia i Mango- que lentament s'han fet els reis de la verduleria/fruiteria
Aquesta setmana, hem viscut un episodi breu però força significatiu d’allò que pot ser aquest món postpandèmic sobre el que tothom especula però poca gent actua
És més que evident que Catalunya necessita, com el pa que menja, un govern estable i decidit que afronti tot el desgavell que estem patint
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local