Legalitat i legitimitat poden i han de caminar en paral·lel, no una darrera l’altra com pretén el nostre govern actual
Jo tinc la sensació que, justament aquesta, és la situació de la partida
El passat dimarts, el president de la Generalitat Carles Puigdemont, el nostre cap de colla, va fer el crit preceptiu. Primer davant de la colla, i després a plaça, a les dependències del Teatre Nacional. Ara, ja no hi ha marxa enrere
El poder de casa nostra segueix entestat en posar el carro pel davant dels bous. Només cal veure com el PP segueix repetint el mantra que sense llei, no hi ha democràci
Aquest joc del gat i la rata entre la Generalitat de Catalunya i el govern central de l’estat està arribant a cotes que freguen el ridícul
Jo he cregut veure en aquests dos dies de debat parlamentari, algunes espurnes de canvi que poden portar modificacions importants en els panorames d’aquesta Espanya de les nostres penes
Permeteu-me ara que faci un salt mortal. Reconeixent que aquesta televisió no m’interessa si no és per intentar evidenciar els mecanismes de manipulació que aplica. Perquè tinc la sensació que son els que ens apliquen a tota hora i en molts altres àmbits
La llista d’atacs no para de créixer cada dia. Amb casos cada cop més flagrants. Desprès de la reprovació d’un ministre, arribà la denuncia mediàtica de les trapelleries econòmiques del fiscal Moix
Quan comprovem que el president d’una de les majors potències mundials, avui diu blanc i demà es declara partidari del negre, no podem sinó sentir un calfred a l’esquena, imaginant-lo assegut en una taula al despatx oval, mirant un botó vermell
En política no. Tu pots fer el que facis i et poden reprovar, però tu pots seguir gaudint del teu lloc i els teus privilegis. Fins i tot pots reincidir o estar implicat en tres o quatre malifetes, que si no vols, no te’n vas
Cal reconèixer que la gent del PP són veritables artistes en això de trobar expressions, accions o arguments que dissimulen, amaguen o emboliquen el que nosaltres havíem entès sempre què volia dir, obtenir o significar allò que era motiu de la nostra reflexió
Què té a veure una variant amb els darrers pressupostos que en Rajoy, pacte a pacte i regal a regal, està aconseguint que siguin aprovats al Parlament espanyol?
Pujol, tot i oferir-se a fer de tallafocs, no acabarà sent-ho. Aguirre, en canvi, fa de tallafocs sense títol. I encara que no li agradi, amb el vist i plau d’un Rajoy que sap que, en el fons, mai acabarà de tirar de la manta per voluntat pròpia
Dues categories de persones (no les valoro, hi ha gustos per tot) que la societat actual sembla necessitar com l’aire que respira
Lamentablement, sembla que la pressió i les sotragades que el govern de Madrid propicia a Catalunya estan començant a donar resultats
Una dita que ve molt a tomb en aquests dies de pressupostos de les institucions polítiques, ja sigui el govern central, la nostra Generalitat, la resta de governs autonòmics i, en ordre decreixent, totes les demés institucions que remenen diner públic
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local