Gegants i dracs de la festa, el mite i la història. III

En l’actualitat donem per segur que totes aquestes nostres figures zoomorfes i antropomorfes (gegants i bèsties i altres artefactes) provenen de la festivitat del Corpus Christi, i certament, així ho assegura, entre altres, Duran i Sampere, en la Fiesta del Corpus, i també ho asseguren Autors com Caro Baroja. Però si ens entretenim a repassar les fonts literàries, trobarem precedents anteriors o contemporanis a la celebració del Corpus on també apareixen construccions i figures d’aquesta mateixa espècie, però en altres àmbits.

Una de Aquestes fonts és la novel·la Tirant lo blanc de l'autor valencià Joanot Martorell -l’únic llibre que se salva de la crema a casa del Quixot. En el capítol LII de la novel·la, en ocasió dels casaments del rei d'Anglaterra es narren les magnificències d’unes "roques" o "castells" (hem d’entendre un artefacte del gènere dels passos de Setmana Santa, o de les "roques" del Corpus de València). Diu Tirant, a un interlocutor: «Enmig de la praderia trobem Una gran "roca" feta per subtil artifici tota tancada; i sobre la roca un gran i alt "castell" de belles muralles, on havia cinc-cents hòmens d'armes que el guardaven, tots armats en blanc» I més endavant el mateix Tirant s’admira d’altres ‘roques’ (passos) d’aquella espècie obrades «per subtil artifici» (aquesta vegada amb formes zoomorfes o antropomorfes). Diu: «i trobem que  en l’estança del Rei estava una dona tota de plata amb el ventre una xic ruat i les mamelles que li penjaven, i amb les mans les estava esprement, i pels mugrons li eixia un gran raig d'aigua molt clara» i segueix detallant altres ‘roques’ d’aquelles: «en l’altra estança on la Reina estava, havia una donzella tota d'or esmaltada i tenia les mans baixes en dret de la natura i d'allí sortia vi blanc molt fi i especial [...] i en altre apartament estava un Bisbe amb la seua mitra al cap, qui era tot de plata, i tenia les mans juntes mirant cap al cel, i per la mitra li eixia un raig d'oli [...] i al mig de aquestes quatre estances, estava un nan molt deforme en natura i tenia una mà al cap i l'altra al ventre, i eixi-li pel melic un raig de vi vermell molt fi i especial». «i totes aquestes coses, senyor [comenta Tirant], no pensi vostra senyoria que eren donades per encantament ni per arts de nigromància, sinó artificialment».

Coneguem, doncs, que han existit en altre temps ‘roques" i ‘castells’ (passos), i altres figures de la mateixa índole, no relacionades amb els temes més  habituals del Corpus, o altres celebracions religioses, i que no eren ni gegants Goliats, ni sants Cristòfols, ni dracs malèfics, sinó donzelles d’on per la seva natura brolla vi blanc molt fi, i rotundes matrones que serveixen aigua cristal·lina directament pels mugrons de les mamelles, o bisbes o nans que proveeixen de mel i oli als assistents, amb impensades fonts biològiques.