Gegants i dracs de la festa, el mite i la història. I IV

Si el lector ha llegit els articles anteriors sobre 'Gegants i dracs de la festa, el mite i la història' on dèiem que «la gran majoria de les actuals figures zoomorfes i antropomorfes (gegants i bèsties i altres artefactes) de la festa provenen del Corpus Christi» i que és ben cert que la festa del Corpus va ser manifestament celebrada a tot Europa a partir de l'any 1316 -encara que ja hagués estat instaurada el 1262-, per una butlla del papa Joan XXII, i que la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell va ser publicada el 1490, gairebé dos segles després. I tenint en compte que entre aquelles dates i les actuals ha passat molt de temps, també hem de calcular que els segles de l'edat mitjana són moments històrics en què el temps i els fenòmens humans transcorrien un ritme més flegmàtic que no avui.

En base, doncs a aquests antecedents (i a d'altres de coneguts), podríem conjecturar, que tant en les festes religioses (el Corpus) com en les profanes (sobretot en les cortesanes) és lícit de creure que serien utilitzats artefactes d'aquesta mena, «obrats per subtil artifici», com ens adverteix l'autor, el qual sent contemporani de la fabulosa novel·lística de cavalleries, s'afanya a advertir-nos de l'artificialitat dels elements escènics que es feien servir. Artefactes i entremesos que, amb bona lògica, eren utilitzats tant per a la pompa profana de la Cort, com per la jerarquia eclesiàstica, i amb la mateixa pretensió: mostrar els seus propis símbols, misteris, glòries, dogmes i creences.

Però tornem al Principi dels principis: Hem dit, i ho assegurem, que tot va començar a la mil·lenària Hèl·lade dels primers grecs, i per efecte d'uns ancestrals pirates, els argonautes, obsessionats a robar el Velló d'Or de l'enlluernadora Còlquida, ciutat als peus de l'encimbellat Caucas. Tot va néixer allí, per l'audàcia i cobdícia de Jassó que acceptà de junyir els meravellosos bous de peülles de bronze del Rei Eetes, bous expel·lidors de foc. I, a més, tot va ser fet amb el concurs de Medea, l'enigmàtica fetillera, enamorada de l'heroi... Cherchez la femme.>Tot aquell (aquest) amenaçador TOT, que avui, a través dels duradors segles, es manté. Tolkien conta que Balin, de la Casa de Durin, i els seus companys nans: Dwulin, Dori, Nori, Bofur i Bombur, continuen obsessionats a conquistar la llòbrega i esvarosa Moria, on ajagut damunt una colossal fortuna d'or, dorm Smaug el Daurat, el drac que aniquilà el Poble de Thorin, Escut de Roure. I en aquesta aventura per robar l'or de l'indestructible i àvid drac, com van fer els arquetípics argonautes, embarcaran a Bilbo Saquet, també anomenat Bilbo butxaques. I la gran empresa, certament, no els resultarà més gloriosa ni menys dissortada que la d'aquells èpics hel·lènics navegants de l'Àrgos, l'arquetípica nau de totes les ventures i desventures de la humanitat.I arribats a aquest punt em cal deixar-ho estar, en la seguretat que l'aventura continua, l'aventura per a la conquesta de l'or (físic o místic) i la derrota del drac (simbòlic o vivent).