Els trens

Aquest 2025 farà 160 anys que es posà en marxa el tren entre Barcelona i Tarragona passant per l’estació de Vilafranca del Penedès. La construcció d’aquesta via fèrria i, uns anys després, de la que passava per Vilanova i la Geltrú va contribuir decisivament al desenvolupament econòmic, social i cultural del Penedès.

Avui, cent-seixanta anys després, el mal funcionament del tren, concretament del servei de rodalies, penalitza econòmicament i social a totes les persones que viuen, estudien i/o treballen al Penedès. La mobilitat ferroviària regular, segura i sostenible de persones i mercaderies que hauria d’estructurar el nostre país és actualment un desastre i això no s’arregla amb un simple traspàs del servei de rodalies.

L’actual desgavell ferroviari és el resultat de molts anys de no inversió o d’inversió insuficient i de no manteniment o de manteniment insuficient del servei (vies, trens, estacions, nodes, gestió, ...). I tot plegat degut a què els nostres governants van decidir fa quaranta anys prioritzar les inversions en l’Alta Velocitat, en detriment de les rodalies que diàriament transporten milions de persones.

L’any 2023 els trens de rodalies de Catalunya van transportar 130 milions de passatgers! Mentre l’AVE ens transportava 12 milions. En canvi, el govern de l’estat, tant del PP, com del POSE, amb el suport de Junts, ha invertit 60.000 milions d’euros en l’Alta Velocitat (TAV-AVE) des de 1990 i fins a 2018; mentre que durant aquests anys només han invertit 3.600 milions d’euros en rodalies. A tot plegat s’hi afegeix el problema de la inversió prevista en rodalies que a Catalunya s’executa per sota del 50%.

Si els problemes que patim amb la xarxa ferroviària que passa pel Penedès son estructurals, no els arreglarem amb solucions conjunturals que son “pa per avui i gana per demà”. Tampoc amb reivindicacions de curta mirada que son com “els arbres [que] no ens deixen veure el bosc.”

Calen solucions estructurals, com ara millorar i consolidar les línies de l’interior i la costa del Penedès com a línies de serveis preferentment de persones. O com la construcció d’una vegada per totes de l’Eix Transversal Ferroviari (de persones i mercaderies) que permeti la mobilitat ferroviària de qualitat entre Lleida i Girona i que comuniqui l’interior de Catalunya.

L’Eix Transversal Ferroviari (ETF) hauria d’absorbir les mercaderies que, procedents de Madrid, Saragossa, València o Tarragona), travessen Catalunya per anar a França i que actualment passen i col·lapsen la R2 sud, R4, R13, R14, R15, R16 i R17. I, alhora, hauria de potenciar el transvasament de bona part del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril, tal i com estableix la Unió Europea (UE).

La UE exigeix als estats membres que el 30% del transport de mercaderies es faci en ferrocarril. A cinc anys vista, estem al 4%! En qualsevol cas, això significa un increment molt gran del transport de mercaderies que es preveu per la R4 i que col·lapsarà la línia. Deixem de banda el tema del transport de mercaderies perilloses que actualment es fa per la R4 i la R2sud, és a dir per la part del país més poblada.

L’ETF hauria d’absorbir bona part del transport de mercaderies en tren i solventar el transport ferroviari de passatgers per la Catalunya Central, entre Lleida i Girona, sense haver de passar per Barcelona. L’ETF disposa d’un Pla Director aprovat per la Generalitat de Catalunya el 8 de gener del 2010: fa quinze anys!

A què esperen la Generalitat de Catalunya, el govern de l’Estat i la Unió Europea? A que esperem les penedesenques i els penedesencs a exigir-ho? Els penedesencs i penedesenques en hi juguem el futur del Penedès i els catalans i catalanes el futur de Catalunya!