Ateneu poètic, 8. Gabriel Ferrater

LES DONES I ELS DIES

(Da nucesm pueris, 1960; Menjat una
Cama, 1962, Teoria dels cossos, 1966)

PUNTA DE DIA

La nit que se me’n va, una altra nit, i l’ala
d’un immens avió caigut s’ha interposat
entre aquell blau espés i la finestra, i dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata, freda
com la insistent finor del bisturí que esquinça
l’úter amb la imposició de l’excessiva
vida, o també la llum mateixa, quan clivella
la mà del nenque es cansa de fer força per
irritar els seus germans, fent veure que els amaga
no se sap què de valuós, i va afluixant
la presa, i sé que res no en sortirà que no
fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
fred de mirar-me un dia més, pinyol
tot saliva, pelat de polpa, fora nit.

SI PUC

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan,ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

LA VIDA FURTIVA

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall del corredor. Comun minador
que surt d’un pou em pujarà
des del sileci de tota la casa.brusc,
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a trremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

POEMA INACABAT
                                                                                                              
(fragment)

No voldria que un malentès
se t’aixequés des del meu vers.
Se taixequés a tu, Elena,
i als catorze amics que em llegeixen.
La majoria dels lectors,
de malentesos, els fn tots:
abans de posar-s’hi, els posibles,
i quan llegeixen, d’impossibles.
Joan Maragall va fer un vers
(dels millors seus) on el burgès
sagna burlat amb ferotgia
perquè, ressuat insensible,
s’embadoca amb ull del lluç mort
sense mesurar com té prop
la “tempestat llunyana” (termes 
que volen dir revolta obrera)
i vet aquí que puigcerdà,
que és el poble on Maragall
burxava, ha posat una làpida,
Hi ha fet gravar la seva infàmia,
i remena tot cua-dret.
I que no em diguin que és perquè
el burgès ha guanyat la lluita
i ara se sap del tot impune.
Ruqueria que el bramador:
(ruqueria) encara té por.

JOC

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n’ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dona’t
sencer. Si te l’estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massatemps que en dius desig.