Crònica d'una Nit de la Gastronomia a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú va acollir divendres una nova acció de promoció de la gastronomia local. L'Eix Diari em va convidar a assistir-hi, i aquesta és la crònica de com vaig viure la nit. Cal destacar en primer lloc que aquesta iniciativa de l'anomenada societat civil organitzada pel Gremi d'Hoteleria i Restauració de Vilanova amb la col·laboració l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aconseguir sumar al projecte l'Estació Nàutica, Menja't Vilanova, Viu Comerç, Temps de Vi, la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, el Celler de Viticultors de Vilanova i la Geltrú, l'Associació Espigalls del Garraf, Node Garraf, Destil.leries MG, i l'Associació de Paradistes del Mercat del Centre.

El lloc escollit no podia ser millor, el restaurant Mas Roquer del Càmping Vilanova Park, un dels millors càmpings que es poden trobar al continent d'acord amb diverses revistes i associacions especialitzades d'Alemanya i Holanda. És molt important que establiments amb aquesta projecció internacional se sumin a iniciatives de ciutat. Els accessos al càmping, però, no arriben ni de lluny a la seva categoria: com és que l'autopista Pau Casals, que ens connecta amb la xarxa europea d'autopistes no té ni entrada ni sortida en direcció sud a escasos 500 metres de l'establiment? La carretera de l'Arboç, en part de la Diputació i en part de la Generallitat, és una entrada deplorable que connecta la ciutat amb el càmping. La solució és un carril bici paral·lel, o la seva adequació general i un itinerari per a bicicletes i vianants que recuperi els antics camins rurals?

A dos quarts de nou del vespre, uns eficients tècnics de la regidoria de Promoció Econòmica de Vilanova i la Geltrú ens donaven la benvinguda, i tot seguit una altra empresa vilanovina amb projecció internacional, Destil.leries MG, ens oferia un còctel amb una de les seves millors ginebres. La nit començava bé.

Després de la sessió de fotografia al Photocall (amb catifa vermella inclosa), ens disposàrem a sopar. Els salons del restaurant presentaven un aspecte magnífic, amb taules decorades per diversos establiments associats a Viu Comerç, amb diversos detallets per als comensals. El periodista vilanoví Gerard Romero, conductor de l'acte, va presentar les  intervencions prèvies. Primer va intervenir el president de la Fundació de l'Intitut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, Xavier Mestres, que va fer un breu repàs del que és la cutura gastronòmica del nostre territori. Ens va recordar que tenim un ric patrimoni gastronòmic, i que per poder promocionar-ho, primer ens ho em de creure. Tot seguit des de Temps de Vi ens van presentar els vins i caves que servirien amb el tast, tots ells amb marcat accent vilanoví. La presentació del pa elaborat a l'Espiga d'Or la va fer el jove forner vilanoví Jordi Morera, reconegut l'any passat amb el Premi al millor jove artesà alimentari innovador. La seva intervenció vessava entusiasme. Els seus fantàstics pans podien ser sucats amb oli verge extra d'arbequina del Celler de Viticultors. Finalment, i en absència de Remei Gimeno, Montse Garcia en nom de l'Associació Espigalls del Garraf ens va parlar de la nostra verdura més emblemàtica.

El primer tastet de la nit va ser el Gelat de Gamba de Vilanova presentat pel restaurant Marejol. Quan va tenir la temperatura adequada va ser una agradable sorpresa. Tot seguit el mateix restaurant i la Confraria de Pescadors ens va servir uns cargols de punxa amb una salsa arromescada deliciosos.

En una nit que pretenia ser una mostra de la cuina de la ciutat no podien faltar les patates braves del Genil, que no se si seran les més bones del mon mundial, però que els vilanovins ho pensem. Formen part del nostre imaginari gastronòmic. Per acabar els entrants, Caserco Càtering va portar a taula el seu xató, aquest cop sí, amb tonyina dessalada, com diu la tradició. Bo, però ja se sap que el millor xató és el que fa la mare...

Com a primers plats el restaurant Marina Can Coll (tot un clàssic de la platja) va presentar la seva estupenda sopa blanca d'orada, que no pot faltar per Nadal a casa meva, i El Dinou "Can Cabanyes" un esplèndit trinxat d'espigalls (fora de temporada), amb un cruixent de cansalada de pel·lícula. La seva xef, la jove Núria Lucas, és un altre dels joves valors emergents de la nostra cuina...

Entre plat i plat, per amenitzar la velada, un cada cop més inspirat Gerard Romero amb l'ajuda d'alguna voluntària, vianovina o ribetana, va sortejar alguns regals aportats pels establiments col·laboradors.

I vàrem arribar als plats principals. Primer de tot el superb bull de tonyina del bar del Mercat del Centre. Germina Sánchez, la Mimi, el va brodar, com sempre. La Confraria de Pescadors va aportar sípies de vilanova perquè es cuinesin a la bruta, repte que va acceptar novament el restaurant Marejol. El darrer dels plats forts que es van presentar va ser el suquet de gambes de Vilanova del restaurant La Cucanya, el seu plat insígnia, amb records al típic suquet de la platja, l'all cremat.

Tips com estàvem el mig-mig dels Gelats Llorens van fer lloc per a una de les sorpreses de la nit, les lioneses de Crema i els currotacos de la recentment desapareguda Pastisseria Llorens, la pastisseria de la Geltrú. El Noni, aprofitant alguns dels seus motlles centenaris, ens va fer gaudir d'aquestes pastes seques tant vilanovines, i de la seva inoblidable crema pastissera. Aprofitant la seva presència se li va retre un merescut homenatge, amb glosa del periodista Ramón Francàs inclosa, i el lliurament d'un premi-recordatori.

Com a fi de festa, Destil.leries MG va servir uns gintonics de la seva més preuada ginebra, la Master's Dry Gin, la millor del món segons la darrera edició dels Sant Francisco World Spirit Competition. I la darrera sorpresa de la nit va ser l'acompanyament dels gintonics amb unes patates de Cal Trifon regades amb xocolata amb un 70 % de cacau de Cal Blanch. Deliciosa i sorprenent combinació de les millors patates de xurrer amb la xocolata d'un dels millors passtisers. Esperem que en una propera edició de la Nit de la Gastronomia, Jaume Blanch ens porti una monumental glòria de merenga.

I aquest és el relat del que va ser la primera edició d'aquesta iniciciativa que esperem tingui continuitat. Cal ser conscients, vilanovins com som, de la dificultat de posar d'acord tantes entitats i associacions, tantes empreses i establiments, i tot i que tots els que varen participar havien de ser-hi, varem trobar a faltar alguns. També alguns plats, com els esmarris, els popets, el conill amb galeres, els rossejats, les cananes, les botifarres de disseny d'alguns mestres xarcuters de la ciutat, i tants d'altres del nostre patrimoni culinari. Noves edicions vindran que els hi donaran una oportunitat...

La cuina és cultura. Vilanova gaudeix d'un esplèndid patrimoni cultural, i la seva cuina en forma part. Només cal que ens ho creiem, amb l'entussiasme dels seu joves valors.