No a la misogínia, no al masclisme, no a la cosificació, paritat, igualtat i respecte per les dones

Avui he vist el vídeo de la protesta que varen fer 30 persones del sexe femení, reivindicant la igualtat, els drets de les dones (que no han de ser diferents dels drets dels homes, ni més, ni menys) la veritat fetes amb una cruesa, que no crec que s’hi ha apropi ni de lluny, a la vergonyosa realitat de la cosificació, que impera a tot l’univers sobre les dones, aquesta conducta no és patriarcal ni masclista, ans és la suma i sigue, de la misogínia, del masclisme i dels fal·lòcrates, tenint com a raó la estúpida creença de la superioritat fonamentada amb la força física.

Vestida i guarnida amb un anatema, incomprensible, aquesta cultura tan vella com la mateixa creació dels éssers humans, i especialment estudiada per la cultura hel·lenística, perdura i s’ha transformat de manera encara més violenta al mateix moment de què les dones van obtenir a poc a poc i sempre després d’una lluita ferotge, alguns dels drets consideracions i respectes (malauradament no tots) de qualsevol ésser humà.

L’any 1976 Diana Russell va utilitzar per primera vegada el Terme “Femicide” (Feminisme) davant del Tribunal Internacional sobre el crims en contra de les dones a Brussel·les, i l’any 1990 Jane Caputi fa una redefinició del vocable, definint-lo i catalogant-lo com assassinat, per motius d’odi, menyspreu, gelosia, o plaer, en definitiva el defineix com el 0Crim del Odi', fonamentat amb la misògina que és la rel del greuge que constantment reben les dones.

Aquesta xacra que forma part de la nostra societat, i que no sabem o no volem eradicar-la, per al que es veu, és mostra més punyent, agressiva i injuriosa quan el ser humà de sexe femení, arriba o supera els estatus dels homes (Masclisme), Jo he vist comentaris vergonyants vers moltes de les dones especialment dins de l’ambient polític, inassolibles i que en fan vergonya com a ser humà de sexe masculí, ignorar que la seva capacitació ens és igual, (menyspreu) quan estem veiem a les Escoles, Universitats i a l’ensenyança en general, el número notablement superior d’estudiants de sexe femení i els resultats i qualificacions que obtenen molt superiors als del sexe contrari, i que dissortadament després no es veu reflectida amb l’àmbit del treball, ni molt menys amb els càrrecs de responsabilitat i direcció empresarial, ni social.

A la nostra cultura lamento dir-ho, patriarcal i arrelada dins de la majoria de la nostra  societat, dels negocis dels professionals i laborals, de la política i de tot que el significa el poder fins i tot dins de la mateixa església, i en tenim una d’altre la matriarcal dins del nucli familiar, permetin de fer determinades coses que ja marquen poc o molt l’educació i el camí del futur, per exemple fomentem a les nostres filles a jugar amb nines, i jocs de caràcter més adient per una nena i totalment contraria a la d’un nen, abans li direm que ens ajudi a fer quelcom de tipus domèstic a una nena que a un nen i fins i tot la majoria de vegades ignorem que tots els fills siguin del sexe que siguin i d’acord amb l’edat tenen els mateixos drets però també les mateixes obligacions, i així podria anar dient, una per una i segons la meva humil opinió les diferències que encara es venen fent amb la educació dels nostres fills, està canviant la situació és cert, a poc a poc el desencadenant del canvi són els mitjans que ens dóna la incorporació de les noves tecnologies a la nostra societat, així com dels aparells per utilitzar-les, i que no fan cap mena de discriminació per l’ús de les mateixes a ningú, no tenen sortosament sexe.

Estic totalment d’acord amb les seves reivindicacions, com a persona, com home, marit i pare de dues filles i avi de dues netes, que de sempre han fet esports que feien i podien fer els seus germans, i així ha sigut en tot i per tot, i per al contrari els nois cuinen, van al super, ajuda’n a las feines de la casa, a la seva dona i fan el mateix que ells excepció d’haver parit les netes i els nets. sempre estaré al costat de la raó, de la igualtat (o paritat) i podreu comptar amb la meva ajuda, perquè quelcom dia no gaire llunyà sols és diferenciarà  un ser humà d’un altre per els seus valors personals, i no per el sexe com malauradament,  ho fem ara

Voldria aclarir que conec a moltes d’aquestes persones políticament parlant, i que respecte els seu ideari polític, que no comparteixo totalment, i que no he dubtat en criticar-lo en ocasions amb certa duresa, però que en cap cas he tingut la intenció i ni la voluntat de ofendre-les, i mai utilitzo els insults amb ningú.