Per triar i remenar

D’aquí una setmana llarga estem cridats a votar els nostres representants a Europa i potser i més important –només potser- als nostres representants municipals.

Europa encara ens queda lluny ni que sigui mentalment i la plaça de la Vila es ben a prop, aquí mateix.

Escollirem aquells homes i aquelles dones que hauran de vetllar pels interessos col·lectius i orientar el futur de la ciutat en els propers quatre anys.

Quan votem en aquestes eleccions també es commemoren els quaranta anys d’ajuntaments democràtics. Quaranta anys són molts anys, tants com per celebrar-los però hem vist com ha passat molt desapercebuda aquesta quarantena. Potser ara que es blasma creiem que a vegades massa frívolament, de la transició democràtica no s’ha cregut convenient recordar aquella data. És evident que la constitució d’aquells ajuntaments va ser un dels pilars d’aquella transició ja que van apropar els ajuntaments a la ciutadania. Els ajuntaments establien un teranyina d’institucions democràtiques al llarg i ample del país.

En fi la història i amb més temps de perspectiva posarà (o no, com passa masses vegades) a cadascú en el seu lloc.

De cara al 26 de maig a Vilanova podrem remenar i triar.

Fins tretze llistes es presenten Vilanova.

Sí, tretze, tretze...repetim.

Però aquesta quantitat farà que costi llegir totes les propostes que fan per la ciutat i alhora de triar tampoc serà fàcil. Si ho tens clar d’entrada també ajudarà  a clarificar

No sabem si el pastís a repartir dóna per tant. El trossos seran molt petits o alguns s’emportaran un bon tall i les engrunes, que no serviran per res, quedaran molt repartides (com la loteria) i és evident que no podran saciar la gana que tenen alguns de cadira consistorial.

Les llistes són diverses. Molta pluralitat, potser massa i carregada de grupuscles procedents d’altres partits que han acabat escindint-se per baralles internes i naturalment de tenir més poder –ínfim i inútil poder-.

Tenim els clàssics PDeCat, (potser ara es dirà J x Vilanova) PSC, ERC, CUP, Som VNG, Ciutadans i PP, i a partir d’aquí cal sumar-hi candidatures noves amb cares ja representades al consistori com la formació local Ciutadania Activa, que presenta com a alcaldable l'actual regidora no adscrita Carmen Reina; i la Unión de Ciudadanos Independientes, que encapçala el també regidor no adscrit Francis Álvarez (més currículum que Bea Talegón). Aquestes darreres candidatures venen de C’S que van partir peres ben aviat i ara sumen a provar sort i si sona la flauta potser acabaran tenint representació. I si amb això no hi ha prou encara hi podem afegir Vilanova en Comú, que finalment no ha arribat un acord amb Som Vng i torna a provar sort, i Convergents, Vox, i Solución, aquesta darrera sembla que parteix d’un cert associacionisme veïnal que vol provar sort completen les opcions que podem escollir els vilanovines i les vilanovines.

Guanyar un regidor costa forces vots però amb la possible dispersió del vot i l’acumulació de restes poc fer que els següents regidors ja no costin tant.

Històricament amb 1000 vots a Vilanova et podies adjudicar un regidor. Costa però obtenir 1000 vots. Algunes d’aquestes candidatures que han aparegut –i puc estar molt equivocat- i puc parlar per una certa experiència s’acaben omplint d’amics, coneguts i saludats i alguns que altres familiars que potser el 26 de maig no acabaran votant ni la llista en la que figuren.

El vot és molt personal.

I la decisió de qui votar és masses vegades fruit de qüestions impensables del moment final a peu d’urna.

I no cal refiar-se d’aquells que et diuen que votaran si fos així cada llista guanyaria per majoria absoluta.

En temes electorals mentim més que no pas votem.

Acabats els temps de les majories absolutes ja fa temps que estem en ajuntaments amb el vot molt fraccionat i no masses distàncies entre els tres o quatre partits. Això vol dir que els minories poden jugar un paper determinant si no és que es dóna una gran acords entre forces amb major regidors o regidores que trenca tota possibilitat de conformar majories minoritàries.

És evident que a les municipals el vot és diferent.

Si ens atenem a les tres darreres convocatòries electoral a la ciutat s’apunten resultats molt diferents.

Le legislatives del 2017 guanya ERC i PSC queda segona

A les del Parlament de Catalunya guanya Ciudadanos

A les generals del passat abril ERC torna a guanyar amb poc vots d’avantatge  del PSC.

L’actual grups majoritari de l’Ajuntament PDECat perd molt en les tres convocatòries.

Val emmirallar-se en aquest resultats?, no ho creiem malgrat que hi ha un vot garantit que pot ser determinat, també és cert que el percentatge de participació pot baixar molt si ens atenem a altres convocatòries que només han fregat els 50 % del cens. I això pot fer variar percentatges i també el valor del vot per aconseguir un regidor. I caldrà veure també si hi ha correlació i traspàs de vot entre els partits amb interseccions que poden ser determinants a l’hora de tenir més o menys regidors.

En fi panorama obert i sense res garantit per ningú malgrat la tendència guanyadora d’ERC es manté.

Si els grups nous que han anat sorgint esgarrapen vots les restes a distribuir poden tenir un paper cabdal.

I sinó la segona volta de pactes serà com a mínim distreta.

Ara aquets dies que queden encara l’activitat dels candidats i candidates esdevé frenètica es succeiran els actes formals de reclamar el vot. A través de reunions, presències, arguments i també desqualificacions de l’adversari, les forces polítiques, les que ja tenen representació i els que aspiren a tenir-ne, hauran de convèncer a la ciutadania, primer que votin i, desprès que ho facin per la pròpia força política o com hem vist en aquesta contesa a les persones que les encapçalen. Ara les “marques” sembla que en alguns casos sumen i en altres diuen que resta. Són els temps. I cal també posar en la balança allò que han fet els candidats que ja estan a l’ajuntament i si el que han fet s’adia al que havien promès i compromès. I clar, també caldria valorar en els candidats i candidates que no són l’ajuntament la seva trajectòria cívica i social.

Les eleccions municipals diuen amb molta raó, són aquelles de més proximitat amb la ciutadania gairebé coneixem a tots els i els caps de llista i tenim amics, coneguts o saludats que formen part de les llistes -ep! i d’alguns ens pot arribar  sorprendre la conversió ideològica realitzada- i en canvi, per altra banda, els percentatges de votació acostumem a ser baixos.

Les eleccions són de proximitat perquè es decideix allò que ens pot afectar de manera molt directe, a la quotidianitat, en la nostra manera de viure cada dia. La confiança en les persones, siguin en la llista que siguin, pot decantar el nostre vot més enllà de l’adscripció ideològica que puguin tenir. Es tracta doncs per part de les candidatures i/o dels candidats i candidates que han volgut fer una aposta més personal defugint més o menys les sigles de partit de fer-te veure, de cridar l‘atenció de l’electorat, sobretot si és la primera vegada que et presentes o ets d’una formació que no té representació. Es tracta, també, de mesurar amb molta cura el moment de fer propostes i el moment d’“atacar” a la resta de candidats o candidates i fer-ho de manera que el teu electorat ho vegi com una fortalesa i en canvi no sigui percebut com la ciutadania com allò de que “sempre es barallen”. Difícil equilibri doncs el que cal mantenir.

Es tracta d’arribar el primer sense haver fet massa mal a la resta perquè en la segona volta, és a dir amb la necessitat de pactes –quan s’han acabat , ara per ara, el temps de les majories absolutes- pugis asseure’t a la taula sense masses esgarrinxades que et recordin les ferides que t’ha infringit amb qui t’has d’asseure i arribar a cords.

Quaranta anys després tornarem a votar els nostres representats més directes que poden influir i molt en la cohesió i seguir amb la transformació de al ciutat.

Fàcil de dir des de fora  i difícil de poder fer des de dintre amb tranquil·litat.

Que hi hagi sort i vots, sobretot molts vots.