Assoliment satisfactori en Islam

Fa gràcia que quan l’Ara publica un article “Contra les religions” de Josep Ramoneda, l’il·lustri amb una imatge d’uns nens i nenes en una aula en blanc i negre i amb el xaval del primer terme aixecant la mà amb un gest que recordarà tothom la salutació feixista. Com a missatge subliminal és una mica barat. Que la Generalitat iniciï un pla pilot per introduir la religió islàmica a les aules provoca urticària en els opinadors més aferrats als esquemes simples, als de tota la vida. “La religió és de dretes, el laïcisme d’esquerres. La religió no aporta res de bo, el laïcisme, convivència. La religió compromet la llibertat, divideix les persones…” No aporten cap raó, cap prova, cap dada. Senzillament ens dirien que repasséssim la història i veiéssim els disbarats del passat. I sí, és clar, disbarats amb la bandera de la religió se n’han comès a dojo, però aquí a Europa, els últims i més sagnants es cometien amb la bandera de la raça o la de l’estat. Parlen per als qui estaran d’acord amb ells d’entrada, diuen només allò que és fàcil d’escoltar, que promourà l’aprovació acrítica, l’aplaudiment, els likes i els shares. No obstant, els opinadors amb ressò haurien d’entendre com un deure il·luminar una mica més enllà, ser una mica més incòmodes, una mica més alliberats dels hàbits de pensament, de les rutines, dels camins trillats.

Ens agradi més o menys, la legislació actual catalana preveu que cada alumne rebi formació religiosa d’acord amb les creences de la seva família. Si voleu situem el debat aquí, en si això és el que volem per a la nostra societat. Però si aquesta és la legislació vigent, esquinçar-nos la vestimenta perquè el govern intenta -per fi- donar-li compliment sembla absurd. Hauríem d’aplaudir que alguna de les lleis en vigor sigui respectada, no passa sempre.

L’objectiu en el qual estem tots d’acord és la cohesió social. El problema és que certs sectors, tant a la dreta com a l’esquerra, ja la tenen dibuixada aquesta societat i hi ha realitats que no els encaixen. Hi ha dretes reaccionàries, però també hi ha esquerres reaccionàries tradicionalistes i intransigents. A veure, a efectes d‘un govern, no hi ha musulmans, catòlics o ateus. Hi ha ciutadans catalans de religió musulmana, ciutadans catalans de religió catòlica o ciutadans ateus o agnòstics o budistes. També hi ha catalans que són periquitos o del Real Madrid o seguidors dels Monjos Bàsquet Club. Les apetències espirituals dels ciutadans d’un país, no són de la incumbència d’un govern democràtic.

I escolta, això de retallar drets als forans, als desfavorits o als que pensen diferent, no sona gaire progressista tampoc. Ni progressista ni efectiu. També podríem eliminar el futbol dels patis de les escoles i això no en minvaria ni un gram la devoció popular que desperten els seus herois. Seguirien essent adorats en penyes, clubs o bars.

Resumeixo: en un societat profundament secularitzada com la nostra, hem de donar resposta a ciutadans no tan secularitzats. Podem fer-ho tractant-los com un ciutadà més, o sigui, seguint el que diuen les nostres lleis, o deixar-los sense empara política. Podem ensenyar religió islàmica a l’escola amb un control públic, a plena llum, en convivència amb totes les altres realitats culturals o podem deixar que siguin imams desconeguts els qui facin aquests ensenyaments amb tota l’opacitat del món en circuits alternatius on ningú sabrà del cert quins missatges es donen, com hem fet fins ara.