El record com a traspàs de valors

Estiu. Diuen que temps de lectures.

Anem guardant els llibres que compren o ens regalen i va acumulant-se. No donem a l’abast al llarg de l’any de llegir o mirar mentre hem acumulat una llarga rastellera de títols que esperen pacientment que captin la nostra atenció. O, si més no, una ullada en diagonal.

En la pila de volums que han omplert aquest estiu les lectures pròpies he trobat un petit volum que m’ha plagut extraordinàriament llegir-lo, és un llibre modest, un llibre que ens porta a una dels milers i milers de petites històries de les persones i que amb la senzillesa de les seves vides també acaben contribuint  a la història, a la memòria i al record personal que conforma una part de la nostra història col·lectiva. És el contrari d’aquella història que escriuen els poderosos i que acaba esdevenint la història oficial.

El llibre en qüestió és “Records de l’àvia Coloma” i està escrit per la Carme Crous.

El llibre ens relata l’aventura vital de la Coloma Baqués mare de la Carme i constitueix un relat de les vivències i el record personal, en aquest cas de la mare, evocació de persones que han tingut un paper important en el recorregut  propi per la vida. La narració és com refer de nou a moments especials, els bons i els no tan bons, compartits amb les persones que ja no hi són dissortament, en aquest cas la mare, l’avia. Passar revista a tot un periple vital, llarg i ben fruitós.

La Carme Crous és una persona de gran vitalitat i sempre ha enfocat aquesta vitalitat, més enllà de la seva família, a l’acció social ja fos fent de Cap d’Agrupament de l’Escoltisme o més recentment a estar al capdavant d’una ONG de solidaritat amb les dones. Però en el camp de projecció pública cal dir que la Carme Crous va tenir en aquesta ciutat la responsabilitat de la creació i estructuració dels serveis socials entesos com un servei a la comunitat ampli i ancorats en la justícia i no exclusivament en la caritat. Va estructurar en el seu dia, amb una sabata i una espardenya, en el primer ajuntament democràtic, uns serveis a les persones que van deixar de banda el concepte estrictament assistencial per passar-ho a un servei comunitari fonamentat en la justícia social i la solidaritat. Uns serveis pensats per trobar les causes de les situacions vulnerables i per intentar modificar-les. Una feina ingent que ha donat com a resultat que avui la ciutat, i amb la participació de molts professionals excel·lents la majoria d’ells i elles, tenim uns serveis socials i comunitaris que funcionen prou bé.

Ara ens regala el llibre Els Records de l’àvia Coloma. El llibre és un exercici de recercar les petites històries personals, familiars que tenen una importància cabdal per refer la quotidianitat de temps passats i sobretot per entendre i aprendre de les vivències de la persona que evoca, en aquets cas l’àvia Coloma, però que podria ser l’exemple de milers de dones. La seva infància, la seva joventut, la disposició al treball i la millora de la seva vida familiar, l’emoció pels fills que van naixent, la plenitud i també el procés en que va perdent vitalitat. El llibre és una prova d’estima, respecte i consideració i un llegat per la memòria. I llegar el passat cap el futur i les noves generacions és fonamental,  no només perquè és important tenir un passat, sinó que aquesta petita història ens ha de servir i haurà de servir per entendre els grans fets històrics o els grans conceptes del passat bastits damunt de moltes històries petites però  reals i conegudes.

El llibre s’estructura en capítols curts que van resseguin la vida de la Coloma, els aspectes laborals, d’aprenenta i dependenta a gestionar una perfumeria, la  dedicació a la feina havent de compartir també aquesta feina amb la cura de la família com han hagut i encara han de fer tantes i tantes dones donada l’estructura social que hem heretat i que mica en mica va canviat sortosament. Moments dolços però també moments difícils com va ser la guerra civil que va trasbalsar la vida a tothom, també a la Coloma que va viure situacions complexes. En definitiva un recorregut vital que va portant al coneixement de la Coloma una dona vital forta i amb gran empenta, un del seus nets la recorda en un text: “Avançada al seu temps, moderna, pragmàtica, treballadora, resolutiva, presumida eficient en fets i paraules. Serena, honesta, despresa, independent i valenta. Discreta, transparent, estalviadora, conciliadora, que no estava de punyetes, decidida i lluitadora, amb una intel·ligència aguda i amb una pau interna molt sàvia“ (En record de l’àvia Coloma. David Crous Duran). 

En la lectura del llibre no es revelen grans misteris ni està tenyit de gaire èpica gloriosa però hi ha el relat d’una quotidianitat canviant i voluble, difícil en alguns moments, complexa i sempre amb una actitud positiva, constructiva i esperançada. És paradigmàtic amb l’ànim amb que la Coloma es pren cada nova situació. La vida cal agafar-la com ve, intentar que no t’atrapi en suposats destins prefabricats, sinó que malda per construir el seu propi relat. L’evolució de la ciutat de Sabadell en una postguerra grisa, les activitats de joventut, el casament, els fills, del seu primer viatge en avió que la va tenir capficada uns quants dies fins a la confecció de peücs per nets i besnéts que han recorregut mitja Europa. Des d’Irlanda fins a Portugal i a Alemanya. El sentit de família és present en tota la narració.

Aquest llibre de la Carme Crous sobre la seva mare és un llibre que neix, com ja hem dit, de l’estima, el reconeixement, el respecte i la voluntat de transmetre a les noves generacions uns valors insustituïbles. Sabem i hem descobert la gran història, aquella que s’ha escrit en majúscula en els llibres pels especialistes,  que ha estat motiu d’exhaustiva investigació o objecte de debat entre els historiadors o aquella que ha significat canvis important en els processos vitals de les comunitats. Però el llibre de la Carme posa en evidencia que existeix una història més propera, més íntima, una memòria de proximitat molt més restringida, petita si es vol, però que té una significació prou important en la transmissió de vivències entre les famílies, d’explicar els moments viscuts i que ens permet tenir uns coneixements del temps i les circumstàncies i també, com no, ajuden a preservar uns valors i tradicions.

En una societat el traspàs de tot el bagatge cultural i social és un element imprescindible per mantenir determinats valors col·lectius. L’esforç d’aquestes persones per recordar, per posar al dia episodis diversos de tarannà diferent és una bona manera també de donar protagonisme a unes generacions a les quals se’ls va sostreure moltes de les vivències que avui són possibles entre les noves generacions. I en aquest sentit la Carme Crous ha fet un exhaustiu treball de documentació i investigació recollits ens els diversos annexes del llibre que situen la narració adequadament en el temps i les circumstàncies que va viure la Coloma.

El coneixement de les seves “petites històries” ens porta a conèixer aspectes de la “gran història” de les nostres comunitats.

Per acabar una felicitació a la Carme Crous per la feina ben feta que representa aquets llibre i que ens ajuda a veure en la Coloma a alguna de les nostres mares o àvies amb les seves particulars històries cadascuna d’elles i com van escarrassar-se per deixar-nos a nosaltres el món una mica millor. I també una agraïment per una feina ben feta amb dedicació, esforç i constància. Gràcies.