El cruel determini del rei comportà als amants el més intolerable patiment i el més sinistre turment
Hi havia en temps antics, abans del diluvi de foc i del diluvi d’aigua, un reu anomenat Harmanns, fill d’Heraslql. Harmanns regnà sobre l’Imperi Bizantí fins a les ribes de la mar inclosa Grècia i Egipte
Diuen que en temps de l’imperi de Bizanci, un canvista de Constantinoble amb el seu testimoni feu empresonar un mestre de cavalls de l’hipòdrom
Un pobre geperut habitant de la bella Dénia, que per raó del seu infortuni no s’havia pogut maridar i vivia sol sense cap companyia, va anar al mercat per a adquirir el nodriment diari
Després de la captura de Tarrakuna pels cristians l’any 502 de l’hègira* (1116), Abdalà Ubequer havia fet construir la Ràpita del Cascall*, monestir fortalesa que s’alçava al delta de l’Ebre
En una rica Almúnia en el camí d’al Barrassí, vivia una bella i capriciosa princesa de la qual n’estava bojament enamorat el cavaller Abd Al·lh ben Hassan, vencedor en mil batalles lliurades contra els gots d’Hispània
Això passava en una reculada època d’abans de l’any mil
Contaré un dels prodigis relacionats amb la ciutat de Tarrakuna, encetà la seva història Garciyya al-Fragatí, qui fa segles va escriure aquesta llegenda
El mite de la Mitja taronja
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local