El geperut i el jove impertinent (6)

Ja estava davant de la parada, entre els animats parroquians, quan se li apropà un jove veí de la ciutat, aquest jove era un descarat servent de casa un acabalat, encara més insolent que el jove, mercader de la vila. Aquest jove era un maliciós truà conegut per les seves baconades, que exercia, sobretot, entre les ànimes humils i desvalgudes, com solen fer-ho aquesta mena de bergants, atrevits els pobres i humils amb els poderosos. El plaga, per tal d’eixir-ne sense patiment de les facècies que se li acudien, ell mateix s’havia creat fama d’eixelebrat, de mig boig, i amb aquest descàrrec quedaven massa sovint impunes les seves bretolades. En aquella ocasió −ja feia dies que havia filat al pobre geperut i el tenia en la llista de futures víctimes− s’apropà a dissortat esguerradet i prenent-lo per la màniga del gec l’estampa enrere, traient-lo d’entre els altres compradors, i sense dir-li ni ase ni bèstia, li estampà un solem-ne i vigorós mastegot a la galta dreta. El pobre mesquí, advertint que passat el primer instant de sorpresa, la resta de compradors saludaven amb una gran riallada la canallada de l’insensat jove, avergonyit i humiliat, feu per retirar-se sense protestar. Però vet aquí que s’ho repensà i ficant la ma a la faltriquera va treure’n una bona moneda de plata, va donar-li a l’insolent amb aquestes paraules «Fill, aquí tens un besant de plata per la galtada que m’has dat. Segueix el meu consell i dona’ns moltes més, ben segur que amb poc temps arribaràs a fer-te ric. I que no et faci desistir del propòsit el que alguns no te’n donin, perquè jo et prometo que vindrà el dia que un et pagarà per tots».

Molts admirats van quedar els parroquians per la resposta del geperut, i encara més va quedar-ne l’ofensor, el qual no devia quedar tan errat sobre ell mateix de fer-se el boig com que deuria tenir-ne més d’una engruna, ja que el molt cretí decidí el consell del geperut.  

Un cert dia l’espavilat servent eixí de casa de l’amo, i pel camí, de la mateixa parada on havia ofès al geperut, va destriar una altra víctima. S’hi atansà i prenent per la jupa el que li paregué més insignificant d’entre els parroquians, el fa girar i tantost aquest es tomba, li amolla una sonora cleca enmig del morro. Queda sorprès l’individu, i en queda encara més el cretí en adonar-se qui havia ofès: un esquívol nan conegut per tothom per la seva malànima, el qual traient-se la navalla del cinturó, l’obre i l’enfonsa fins al bridó al pit del malaurat. La sang de l’infeliç servent es vessa sobre la pols del carrer, i mentre l’home expira passa per aquell indret el geperudet a qui el truà havia ofès, i en veure’l morir exclama: «Oh, fill meu, ja t’ho havia dit que un n’hi hauria que et pagaria per tots. Vet aquí que no hauria pogut invertir en millor empresa aquell besant de plata».