La memòria dels elefants (7)

Aquest mestre de cavalls, posseïdor d’un bell elefant, s’havia enemistat amb el llogrer* per una qüestió d’apostes participades per ambdós: «Que si tu n’havies posat deu, que si tu ets un mentider...». En fi, que el pèrfid banquer, un dia li anà bé de poder venjar-se de l’auriga i no s’ho rumià gens: l’acusà de falsejar una lletra de canvi. Sorprès en la ignorància d’aquells afers entre banquers, el mestre caigué com un passerell en la maquinació de l’usurer i féu cap a les masmorres de palau, on el mestre de cavalls, encara que aquella no havia estat la pretensió del canvista, hi acabà els seus dies en no poder eixir-se a temps del complex tramat i les argúcies que ordí en contra el seu rival.

Van passar vint anys d’aquell assumpte i l’elefant, que entretant havia canviat d’amo, però que no havia oblidat el mestre de cavalls, participà en una desfilada en honor dels aurigues de l’hipòdrom de Constantinoble. Començà la magna processó pels carrers de la resplendent Bizanci on el vell elefant participava entre els més agosarats i destres aurigues, un dels quals el cavalcava a ell. L’elefant seguia el seguici amb tota la pompa i parsimònia que són distintius d’aquestes colossals bèsties, quan a la vora d’una de les vies reüllà una figura coneguda, el deslleial llogrer per culpa del qual havia mort a la presó el seu antic amo. Llavors, tan aviat com va estar-ne segur, amb manifesta inquietud del genet que el conduïa, s’apartà de la processó, i apropant-se al públic que s’entretenia amb el pas dels animals; usant de la flexible trompa, destrià el canvista de la multitud atrapant-lo d’entre la gentada per dur-lo al mig de la calçada, on amb palmària còlera el potejà fins a deixar-lo ben mort. Aquell acte tan estrany fou molt comentat per tota la població fins que arriba a l’oïda del governador, el qual, davant l’estranyesa del succés ordenà una rigorosa investigació. Investigació que finalment demostrà que l’individu agredit per l’elefant era un perjur, i que per culpa de la seva iniquitat, Sever (que aquesta havia estat el nom del vell auriga) havia mort en la injustícia.

Per tal de compensar l’ofensa feta al mestre de cavalls i també per recompensar la lleialtat i enaltir i fer honor a la memòria de l’elefant de Sever, se li erigí una gran estàtua a la porta principal de l’hipòdrom. La magnífica figura portava penjar al coll un lema amb lletres d’or “A LA FI SERÉ VENJAT”. I encara molts anys després, molts dels qui sofrien injustícies a Constantinoble es consolaven amb el missatge i la lliçó de l’elefant de Sever, al qual oferien presents perquè intercedís per ells.  

*Llogrer. Usurer