La Ràpita del cascall (5)

En aquell castell, edificat per defensar-hi la nova frontera de la Xarqia*, hi sojornaven els monjos guerrers de l’Islam. Per entendre les organitzacions de monjos guerrers hem de retrocedir als principis del Camí d’Al·là en el Yihat. El Yíhad és la primera forma d’ascesi, de l’esforç per a atènyer la perfecció per mitjà de la repressió dels vicis, les renúncies de plaers lícits i fins i tot la imposició de mortificacions corporals, la pregària i el recolliment interior.

Vet aquí que un dia es presentà a la porta de la Ràpita del Xasxàs −o del cascall, com anomenem avui la planta meravellosa− Abu Bakr, dit al-Turtusí, eminent gramàtic nascut a Tortosa i inquisitiu investigador de qualsevol fenomen de la naturalesa, per indagar sobre l’existència d’un pou del qual es contava que el cabdal augmentava o disminuïa en funció de les persones a les que hagués de servir. Feta la pertinent pregunta, un dels monjos li assegurà que era tal com ho deia, però que encara es produïa un fet més meravellós. «Déu tingui pietat de vosaltres! —exclamà Abu Bakr— I en que consisteix aquest fet encara més meravellós?», respongué el savi. «Veniu amb mi i observeu»”. I el conduí amb tota discreció fins un racó vora les muralles assenyalant-hi una balmeta quasi a ran del sòl, a la qual s’hi davallava per uns graons obrats ala roca. Al fons de la petita espluga, un cocó contenia una quantitat d’aigua transparent. «Per a quantes persones us creieu que conté aigua?» Llavors Abu Barkr, ponderant la quantitat d’aigua que podia contenir aquell minso dipòsit, digué: «Posem que per una quarantena de persones, o potser encara menys». I el monjo li replicà que el nivell del cocó no baixaria ni que en begués tota la gent del món, o encara que hi acampessin milers de soldats. A continuació li explicaren que vora d’aquell portentós pou havia acampà Ibrahim ben Tusufin amb cinquanta mil dels seus homes, així com altres reis anteriors amb exercits més nombrosos, i que hi havien begut ells i les seves muntures fins a sadollar-se, sense que el nivell del pou pugés ni baixés. Aquesta és la meravella que sobre la baraka del pou de la Ràpita del Cascall conta Abu Bakr al-Turtusi, la credibilitat del qual no pot posar-se en dubte.

Avui, si aneu al Delta, entre Amposta i La Ràpita, us portaran veure els Ullals de Baltasar, unes surgències permanents d’aigua dolça de diversos diàmetres amb fondàries que oscil·len entre els 0,5 i 9 m.

*L'hègira (de l'àrab ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a Medina. Aquest fet es va produir, el 16 de juliol del 622 i es pren  com dia de l'inici del calendari musulmà.

*Aproximadament l’actual Sant Carles de la Ràpita.

*Nom àrab de l’actual País Valencià.